El Col·legi de Periodistes, l'ètica i les castes

Ja fa bastants temps que vinc qüestionant el paper d'algunes juntes -l'actual és una d'elles- del Col·legi de Periodistes de Catalunya, del qual cada vegada es produeixen més baixes de companys pel paper que juguen en defensa del govern de la Generalitat i altres poders així com d'amagar sota l'ala, quan alguns periodistes han necessitat que el seu col·legi els defensés.

La junta actual, que presideix Neus Bonet, no és precisament un model de la defensa dels interessos dels periodistes i de la professió. És, més aviat, la ferma hereva del seu protector i anterior president del Col·legi, Josep Maria Martí, que ha treballat per a si mateix i els seus amics. Aquesta escola de "servei" és la que practica Neus Bonet i uns quants de la junta.

El president/a d'un col·legi de periodistes ha de ser un periodista en actiu? Evidentment, no. La persona que ostenti el càrrec hauria de ser una persona jubilada, amb temps, sense vinculacions amb cap mitjà. Per poder defensar sense por i arribant al final dels problemes a "tots els periodistes" de les ingerències, les llistes negres, les rodes de premsa sense preguntes, de la prepotència d'alguns secretaris de comunicació i dels poders polítics.

La majoria dels que estan "governant" el col·legi en aquests moments treballen en mitjans de comunicació públics o en l'administració, fet que els porta a actuar d'una manera "determinada", és a dir, defensant el seu lloc de treball a canvi de no crear problemes i mirar a una altra banda quan es presenten. El partidisme d'aquesta junta és realment indignant. Només manifesten a través d'algun comunicat "l'ofensa" que prové de TVE o altres guardant el més clamorós dels silencis quan els temes tenen a veure amb TV3, Catalunya Ràdio, els mitjans independentistes i el Govern.

Tots recordem quan el col·legi, sense haver preguntat als seus col·legiats, va emetre una nota d'adhesió al dret a decidir. La broma els va costar la manca de democràcia interna en no consultar, la independència del propi col·legi i la baixa d'uns quants col·legiats que no estaven d'acord amb la posició unilateral de l'escola.

Ara, el Col·legi acorda que cal revisar el "Codi Deontològic" de la professió. Per a això, convoca el VI Congrés de Periodistes amb la participació en el mateix de ponents amics que solen ser els de sempre, excloent a mitjans que no són del seu grat. Tendència política determinada? Per què? Ells sabran, encara que nosaltres també.

Tracten de deixar de banda a mitjans que ells han considerat que no han d'estar, sense arguments professionals. Per què? Per l'article 25 i similars. Això ha creat malestar entre la professió i una resposta contundent del Grup de Periodistes Pi i Margall, que li tira en cara a la junta del Col·legi seva parcialitat a l'hora d'escollir els professionals i mitjans que han participat i l'exclusió dels mitjans "amiguets" de Pi i Margall. Després hi ha els mitjans que no formen part de cap d'aquestes dues castes de periodistes i són els exclosos. Com diu el refrany polular, "els extrems es toquen".

En aquesta professió d'alts egos, privilegis i protegits també existeixen les castes de periodistes i no periodistes de casta, que no és el mateix. Per això, quan van a la rodes de premsa o escriuen, la seva submissió als poders és total, amb autocensura i covardies a l'hora de preguntar per les coses que interessa a la ciutadania.

Crec sincerament que la junta del Col·legi hauria d'incorporar un Codi ètic a la mateixa: la transparència, la professionalitat, la consulta als col·legiats en determinats temes i l'objectivitat són premisses a no oblidar. Per contra, hauria de desposseir-se del servilisme al poder, de la por, de l'amiguisme i la parcialitat.

Torno a reivindicar que les persones que formen la majoria dels càrrecs de la junta del Col·legi de Periodistes haurien de ser persones jubilades, amb ganes de treballar per la professió i els professionals i no persones que estiguin subjectes als seus treballs en els mitjans públics i la administració. "Quan els que manen perden la vergonya, els que obeeixen perden el respecte", diu una dita popular.