L'Estil Ballart (2): Un consistori d'amiguets

Façana de l'Ajuntament de Terrassa

Definitivament he decidit quedar-me a gaudir de la gastronomia egarenca els caps de setmana, aprofitant que 'mi baranda' s'ha instal·lat a Terrassa per reunir-se amb amics i "parlar de les seves coses". Aquesta vegada, s'ha anat el 'muy jodío' a menjar a l'Hotel Don Cándido, que ha estrenat el seu Mun Cuina Evocativa que, la veritat, té una cuina deliciosa amb tracte exquisit a la gent. Està a la Rambleta del Pare Alegre i escolti! molt millor, en gairebé tot, que a l'anterior menjador de l'Hotel, en el que també et donaven bé de menjar i fins i tot podies trobar-te al Bisbe de la Diòcesi.

Com sempre, em vaig quedar a l'interior del cotxe, aparcat al carrer del costat, "gaudint" de les aromes del Restaurant Xinès que hi havia a la mateixa vorera, que gairebé acaben amb el meu olfacte felí i em provoquen un infart mortal de necessitat. Sort, que el gallec "es va portar" i va posar davant els meus bigotis -després de quatre hores de desesperada espera!- algunes de les delicatessen que ell ja havia gaudit a El Mun.

Segons em va explicar, el seu "dinar de treball" va tenir com a epicentre la rebolcada judicial que li acabava de clavar el Jutjat del Contenciós Administratiu al molt incompetent alcalde Ballart, revocant-li l'alt tribunal la decisió del passat 1 de desembre amb la que volia revertir els béns de l'empresa Mina Pública d'Aigües de Terrassa al consistori. Una cosa que, de moment, s'ha hagut d'empassar amb patates fregides.

Com que sóc gat, i tinc l'oïda fina, a la vista del que vaig poder saber sobre el tema, vaig decidir preguntar a les meves pròpies fonts sobre l'assumpte. I com sempre: de l'aixeta va sortir aigua. Segons sembla, aquest llarg procés de la municipalització, del qual ja els vaig parlar en la peça anterior, té ja un nom a la recambra o, si ho prefereixen, en el subconscient del Nen Ballart: Marc Cadevall, un tècnic, no més que mediocre, de l'Ajuntament, el currículum del qual l'adorna, sobretot, perquè és fill de Magí Cadevall, "l'etern" President del PSC de Terrassa i al que segons m'expliquen, l'alcalde vol que sigui "el seu" Gerent en la nova empresa de l'aigua, que pretén crear, incomplint la promesa que li va fer als ciutadans que faria una mena de referèndum per preguntar-los sobre el tema, i passant-se, per on més li agrada al senyoret, els drets històrics signats per la societat Mina Pública d'Aigües de Terrasa.

El del Nen Ballart és tan delirant que, per poc que aprofundeixin vostès a les companyies polítiques que s'ha buscat per poder governar al municipi, no els estranyarà gairebé res. El PSC, que ha gaudit sempre a Terrassa de grans alcaldes, ara no és ni la seva ombra. Avui, de la mà de Ballart i del seu amiguet de l'ànima Xavi Cardona, que exerceix de secretari d'organització per desconsol dels pocs militants que li queden al partit, als socialistes els ha caigut la grossa, amb noms propis atrets cap a la 'mamandurria' municipal des dels llocs més insospitats. Primer exemple?: Marc Armengol, que va arribar des de l'Hoquei i que, com els que ja els he citat, també porta amb si "l'anell" de "fill de...", en aquest cas, de Jordi Armengol altre històric ex regidor que va fer estudiar al seu plançó Arquitectura, tot i que al poble ningú coneix una casa els plans de la qual corresponguin a la seva mà creativa, de manera que com no podia ser d'altra manera, aplicant el Tretzè principi de Peters, l'alcalde l'ha col·locat de 'Jefazo' amb sou gros al departament d'Urbanisme, per així també tenir "lligada i ben lligada la municipalització de l'aigua", que és assumpte de la seva exclusiva competència.

Total, que Jordi Ballart per poder governar va fer una llista per "al seu ajuntament" en què només hi havia 3 militants del PSC als quals va anar sumant noms sense experiència política i sense ideologia socialista o de les anomenades esquerres progressistes. Tipus, més aviat, aferrats a la doctrina Ballartdista que exigeix, sobretot, lleialtat al líder i escàs criteri personal. Només dues dones són l'excepció d'aquesta tristíssima llista de companys: Lluisa Melgares, relegada a barallar-se amb els okupes, perquè el Nen va descobrir que ja era més popular que l'alcalde, i Eva Candela altra filla de... un militant històric Pere Candela, que el seu dia es va anar a Rubí i que ara ha estat recuperada per treballar a les ordres de l'arquitecte Armengol, segons diuen els meus informants, per tapar les mancances organitzatives d'aquest amiguet.

És a dir, que a Terrassa les sigles del partit de Royes i Navarro, amb l'arribada de Ballart són ja història i de la dolenta. I per avui els deixo, amb la promesa de continuar explicant-los més coses i comprovant de pas, com els meus col·legues de la competència comencen a despertar-se del seu llarg somni explicant-los també "coses entranyables" d'aquest desgraciat alcalde fill de.., com no! del molt conegut "pare Ballart", el Louis de Funès de la política local al llarg de diversos lustres. Una eminència, escolti!