Nadal sense els altres

Aquesta és potser la més estranya Nadal que hem viscuts els veneçolans en molts anys. L'ambient és rar i per altres trist. No se sent l'alegria d'altres èpoques. El govern per decret ha volgut generar un ambient que ni ells ho perceben.

Per contra, s'ofenen els seus pocs partidaris d'veure a Maduro ballant salsa amb el cap cot que mai ha pogut aixecar. Sens dubte el factor econòmic, polític, i l'emigració han colpejat l'ànima dels veneçolans.

Quantes coses juntes han passat durant tot aquest temps. Només en el mes de desembre es van deslligar totes les penombres al seu torn. Amb la crisi monetària ens acompanya la major inflació del planeta. ¿Regals per a qui?

Venim arrossegant pobresa i delinqüència que ens situa entre els països més violents del món. Finalitzant l'any ens treuen ell referèndum revocatori 1 opció constitucional per oxigenar al país i iniciar el camí cap a un canvi de govern. El diàleg ha estat un fracàs i la població que volia sortir de Maduro ara parlen de sortir d'alguns líders de l'oposició.

La bogeria dels bitllets que va crispar el país en el que és una mostra d'improvisació i falta d'anàlisi internacional. Tot just uns mesos abans una mesura similar va ser un escàndol polític a l'Índia. La vergonya a Mercosur en tractar d'imposar-nos a on no ens volen s'afegeixen els saquejos de ciutat Bolívar a on un bloqueig informàtic es va imposar.

A tot això, una altra gran tristesa. Els nostres fills i els dels amics, la dels veïns i els fills de Veneçuela que s'han anat. Els que van abandonar el seu país a la recerca d'oportunitats, els que es van anar per por, els que es van afartar de tanta diatriba, els que només volen viure, caminar amb seguretat, que els paguin el que es mereix el seu esforç.

En fi, quants pares i fills tristos en aquest Nadal veneçolanes.

Malgrat tot, estimats lectors, que tinguin un Bon Nadal!