Zapatero té més raó que un sant

Aquest dimarts de finals d'abril, em llegeixo les veritats que ha dit al seu pas per Barcelona l'ex president socialista José Luis Rodríguez Zapatero qui, acompanyat per Eduardo Madina, ja saben, aquell candidat que va guanyar les primàries a Catalunya a Pedro Sánchez, -com canvien les coses! -, ha vingut a fer campanya per l'ara candidata Susana Díaz, a la qual semblen tenir-li escassa estima nombrosos membres de l'executiva del PSC, que de cara a Madrid presumeixen de ser "neutrals".

Tot i que el bo d'Illa, Secretari d'Organització dels socialistes catalans, no comparteixi aquest criteri, a mi em sembla que el que ha dit Zapatero sobre que a aquests "exquisits" dirigents del carrer Nicaragua no els agrada la companya Susana perquè és dona ia més és andalusa, és més cert que que a la Moreneta se li resa a Montserrat ia la Verge del Rocío es la venera a Ayamonte.

I com el que escric no és res de nou, per als desmemoriats, els "penjo" al final d'aquest petit article el que vaig escriure i vaig publicar en aquest mateix diari el passat 15 de març que es titulava "Al PSC no li agraden les Maries andaluses " i que explica sense peròs la sobtada animositat de determinats dirigents sociates, que no els militants o simpatitzants, cap a una dona que fa olor a verd i blanc pels quatre costats i que com a Presidenta de tots els andalusos ha plantat cara a l'independentisme català i l'engany econòmic que s'amaga darrere de tant procés patriòtic.

Pel que sembla, als Iceta i companyia això els incomoda, com també els va arribar a emprenyar no fa molt que Carme Chacón es posés de part de Susana Díaz en aquestes primàries i aparegués en primera fila a la multitudinària presentació de "la seva" candidata a Madrid. Diguin el que diguin, Carmen ja pensava fa bastant temps de forma diferent als que ara juguen a aparèixer com a neutrals i en Ferraz diuen una cosa i aquí, quan conspiren, una altra.

Quan Zapatero els ha dit el que és una veritat tan gran com les piràmides del Caire han replicat citant la presidència de José Montilla, la icona andalús, que cada vegada passegen menys i li fan gens de cas. Això no val, i molt menys, dit per gent que havent-li la seva carrera política a aquest ex president de la Generalitat, no van dubtar a qualificar-lo de "tonto" quan el PSC va perdre la Generalitat i van haver de barallar-se per dominar el poder al partit. Per si els queda algun dubte, benvolguts lectors, aquest periodista se l'ha escoltat diversos dirigents, se suposa també que amics de l'ara senador. Si vol el Senyor Illa se'ls relaciono en privat.

Així que, menys hipocresia i més socialisme, i sobretot, diguin-li a Pedro Sánchez que el que s'escriu de la seva portaveu català en la candidatura, en l'article que els vaig referir, és una vergonya per a ell, per al socialisme català i fins i tot per el PSOE. Ultimíssim document: una sentència judicial que ho deixa al subsòl de l'ètica i dóna la raó al seu ex cap de la Guàrdia Urbana Alfonso Casal, castigant duríssimament la caixa pública de l'Ajuntament de Viladecans amb una indemnització per danys incontestables, uns interessos de demora més que justos. I, el que ja és el súmmum de tots els despropòsits, fins a l'asseguradora que contracta el municipi es l'eximeix de pagar la pòlissa contractada perquè la negligència i la mala fe estan exemptes de cobertura. Una joia la criatura l'inefable Carlitos! Pobre Pedro Sánchez, sovint ocell t'has buscat a Catalunya per guanyar les primàries!

Al que anàvem: Zapatero té mes raó que un sant. I crec que ha fet bé en dir les coses pel seu nom en la seva estada catalana, i espero i desitjo que Eduardo Madina i ell aconsegueixin, com també ho va intentar Carme Chacón, que una dona, per primera vegada en la història centenària del PSOE , sigui la primera secretària general del partit que va fundar el Ferrol Pablo Iglesias Posse, perquè ja toca que les maries andaluses, les gallegues o les extremenyes també puguin ser dirigents d'un partit que es diu d'esquerres i vol guanyar les eleccions en què tots vam votar, fins Sra. Pura que té 92 anys i feia uns calamars amb arròs insuperables.