Adéu OEA

Per ara i fins que arribi un nou govern democràtic a Veneçuela. Va trigar massa el Govern a donar aquest pas transcendental per a la diplomàcia cubana.

El President Chávez ho va anunciar en diverses oportunitats però mai es van atrevir. Crec que influïen professionals de la diplomàcia que sempre li treien de sota la màniga una raó objectiva per la qual no valia la pena denunciar el tractat, per allò de que cap país s'havia atrevit fer-ho, que de la mateixa manera la sortida ens compromet a mantenir obligacions pels dos anys següents a la denúncia i que la nostra Constitució ens encoratja a promoure la integració i a reconèixer la progressió de drets humans a la qual ens obliga la carta magna.

El conte que al final convencia era l'argument de l'oportunitat que tenia Veneçuela en la seva lluita contra Washington. La plataforma per soscavar les bases de l'imperi en el seu propi terreny quan teníem garantit el vot caribeny, l'Alba i els nostres aliats del sud.

Era massa temptador, ser-hi i esbroncar amb verb del bo i satíric als gringos, inclosos els canadencs que al final són tan semblants que es mereixen el nostre menyspreu. Cap país s'havia atrevit a tan gran gesta o disbarat, però si confesso que fins i tot vaig gaudir la discursiva oficial ja que em va recordar als meus companys universitaris de la Lliga Socialista que sempre feien servir aquesta retòrica antiimperialista i on els sipais estaven sempre a l'ordre del dia en funció del tema internacional del moment.

La cancellera d'Argentina s'en va endur la seva. La senyora que va parlar ho va fer amb ganes. Amb quines ganes es pot dir qualsevol disbarat en nom de la "dignitat." Em va durar poc el gust de la melassa doncs em va arribar ràpidament a la ment la visió d'un país destruït, amb una economia per terra, els presos polítics i la bàrbara repressió d'aquests últims dies i per descomptat, ens van treure l'RR.