L'alcalde Ballart demanda a CatalunyaPress

Avui, Dia Internacional de la llibertat de premsa, el celebrem a CatalunyaPress amb la demanda civil que ha interposat el molt il·lustre alcalde de Terrassa Jordi Ballart i Pastor i cinc dels seus més estrets col·laboradors contra el nostre pobre gat Isidoro, per qualificar-lo d'incompetent i als seus col·laboradors com amiguets que viuen de la 'mamandurria' pública.

Com poden suposar, a aquest modest editor i periodista, la notícia l'ha produït una profunda "consternació" pel disgust que li han donat al seu pobre gat, i la indignació que tenen els que, com egarencs honrats, han facilitat les dades per a la confecció de l'article inserit en la secció d'opinió d'aquest diari.

Com el meu pobre Isidoro no pot anar a declarar --als felins a Catalunya no els reconeixen aquest dret... encara-- qui els escriu aquestes línies serà l'acusat que s'asseurà a la banqueta per respondre del que la Justícia li requereixi. Segurament passaré a la història per ser el primer periodista a qui es condemni per dir-li "incompetent a un alcalde i amiguets a uns contractats a dit per aquest mateix alcalde".

Però, què hi farem! També en temps de Franco el Règim em va tenir a la vella i estimada Ràdio Miramar fent guions per a un programa de Sarsuela durant tot un any, per "equivocar-me" en transcriure un discurs del Caudillo i escriure que la seva Excel·lència "no era amic de la llibertat...", cosa que en el cas de Ballart està perfectament clar que tampoc ho és, especialment de la d'expressió.

M'ha tocat el Jutjat d'Instruccion nº1 de Terrassa i confio que la seva Senyoria recordi que a un altre periodista penitent com jo, la Sala 1a del civil del Tribunal Suprem el va absoldre per anomenar "sonat" a l'alcalde de Salamanca mitjançant Sentència 102/2014, que gràcies a Déu ja ha assenyat jurisprudència. Espero a més que en la compareixença s'em permeti dir-li a l'alcalde Ballart que demandar a periodistes pagant l'advocada amb diners públics és costós per als seus conciutadans i que ja no és la primera vegada que ho fa.

Em puc imaginar fàcilment que quan tots coneguem els honoraris del prestigiós bufet que ha contractat per barallar-se judicialment contra Mina Pública d'Aigües de Terrassa, ens portarem les mans al cap per la quantitat de coses que es podrien fer amb semblant dispendi, sobretot si perd el plet.

Confiant que la Justícia ens absolgui a Isidoro, el meu bon gat, i a mi mateix, perquè cap delicte hem comès, només em queda afegir que cap Ballart ens impedirà que seguim escrivint en llibertat fins que ens tanquin el diari. I als meus col·legues els desitjo Feliç Dia Internacional per la Llibertat de Premsa, i a tots vostès, benvolguts lectors, els vaticino el que un vell anarquista --que em portava les assegurances i havia estat condemnat a mort-- em deia cada vegada que ens veiem per passar-me les notes clandestines de la CNT: "Salud y Trabajo!".

Avui estic segur que si visqués, li afegiria... i que Ballart "se vaya al carajo" (carallo, en la meva llengua natal).

Aquest és l'article demandat: L'Estil Ballart (2): Un consistori d'amiguets.