Pablo Iglesias i la seva moció de censura mediàtica

Si Podemos hagués de pagar la campanya de publicitat que està fent a costa del PSOE i la seva moció de censura no tindria diners per fer-la. Crematísticament li està sortint gratis. Cost polític? Tindrà. Segur. Encara que hi ha gent que s'ho empassa tot.

Quan Pablo Iglesias en els seus mítings afirma "aquesta moció contra Rajoy la guanyarem", s'està referint a la campanya mediàtica ja que els números al Congrés no els tenen, però tant se val. Del que es tracta és de fer soroll, cal generar moguda perquè vegin que són els "més millors" de la política: els més nets, transparents, honestos, treballadors, els que fan els congressos sense trampes ia les seves parelles i amics els deixen a l'atur. El que fa Pablo Iglesias és despistar el personal i disparar perdigons al cel per matar algun ocell despistat. El dolent de l'assumpte és que aquests perdigons poden caure-li a sobre, per molta flor que tingui al cul.

A ningú se li escapa que Mariano Rajoy està governant Espanya gràcies a Podemos, que el va consagrar a la Moncloa després de rebutjar al candidat de consens amb Ciutadans, el socialista Pedro Sánchez. Per què es queixa ara, si ell, cada vegada que parla, li dóna més vots al PP?

Ara, per l'article 25, sense encomanar-se a ningú, anuncia la moció de censura, sense consens, ni candidat disposat. Pablo, això no és com jugar als metges al pati de qualsevol escola, com fan els nens! Que les coses no van així. Si dignificar la política consisteix en accions com aquesta, que Stalin us agafi confessats a tots junts per desil·lusió de tots els que han votat a Podemos.

Pablo vol representar el que en realitat no és: ni és transparent, ni s'aplica la democràcia interna i col·loca als seus amics i parelles en els llocs de primera línia. Donar lliçons del que no és queda molt bé a la TV, però el que defineix a un polític no són les seves paraules, que se les emporta el vent i ningú se'n recordaria si no és per les hemeroteques, sinó els seus fets. Pablo Iglesias diu una cosa i fa una altra.

Guanyar una moció mediàtica res tenen a veure amb fer-ho al Congrés, que requereix diàleg, pactes, consensos, cessions i, sobretot modèstia. La resta, per desgràcia, només genera més frustració a la ciutadania.