Com no preguntar-se què serà el que realment entén Maduro que és governar una nació. Qui o els qui li donen consells o línia per a la seva actuació al mig d'aquesta tremenda situació asfixiant que travessa Veneçuela. Que persegueix arriscant el país a una confrontació més gran que pot col·locar-nos en una crisi encara pitjor a la que tenim.

A Veneçuela, l'anomenat procés revolucionari fracàs. Constatar-és molt simple. Es va demostrar que la seva base de sustentació era el Petroli i el Lideratge de Chávez. El retrocés econòmic, social i polític és massa evident per tractar d'insistir en fórmules que no donen resultat. No hi ha opció viable, ni ètica, ni política i fins i tot de sentit comú, que no assenyali la necessitat és que es vagi a unes eleccions perquè es oxigen al país i que de pas a la formació d'un nou govern. Sempre hem dit que perdre unes eleccions no és la fi per al chavisme. Per contra, és una oportunitat per recompondre quadres, replantar-se com a opció política a vaig tenir destapar tot el PSUV i inserir-se en una part del país amb noves idees i en reconeixement dels errors que van cometre durant la seva gestió.

El que no té sentit és proposar-se a tota costa a mantenir-se al poder a costella del que sigui només per mantenir poder i privilegis arriscant l'estabilitat de la República en el seu conjunt.

Haver tret sota la màniga això de la constituent no és només immoral, sinó arbitrari, doncs bé saben que el pacte social amb què compta la nació i que tant han vanagloriat com la millor constitució del món només necessita que es respecta i compleixi per garantir el equilibri de les fossis socials de la nació. A més, com bé ho han expressat diversos constitucionalistes en aquest moment no es donen les condicions per a un procés democràtic d'aquesta naturalesa ni es justifica la seva sol·licitud.