Els opositors voten

                                                                                                                                    Les dones de l'oposició a Maduro es mobilitzen.

Tot aquell veneçolà que pateixi la difícil qualitat de vida que avui tenim en aquest país, que sigui honest, que hagi hagut de marxar a un altre país, que hagi estat víctima de la repressió del Govern, de l'hampa i que detesti la manera de governar i com han estafat a la nació uns pocs, afectant els interessos de molts, són, independentment de la seva visió de món, credo, color de la pell o militància política, els opositors al règim de Nicolás Maduro.

L'oposició està desarmada i repudia la violència en qualsevol de les seves formes. No controla les forces de seguretat, ni són els responsables que el país estigui com està. L'oposició no és la que governa el país, ni tan sols els opositors en governs locals poden assumir tota la responsabilitat de les seves deficiències perquè és precisament el govern el que s'ha encarregat de sabotejar-los. L'oposició no és la MUD, l'oposició veneçolana és molt més que la sumatòria de partits, és una força molt gran a tot el país.

Són precisament, aquestes voluntats les que tenen l'obligació de fer el que fan els demòcrates, lluitar amb la Constitució i la veritat a la mà, enfrontar la barbàrie en qualsevol de les seves formes o mutacions, fer servir els carrers quan són un escenari apropiat, fer servir el verb, les xarxes socials, les universitats, les tribunes internacionals i qualsevol espai allunyat de la violència que hi hagi per responsabilitzar els veritables destructors de l'estat de dret i de la democràcia a Veneçuela.

Els opositors també votem, no importa les arbitrarietats i els abusos del binomi Govern-CNE, cada vot és un senyal que som majoria, que ells són els que han violentat la convivència, els que s'enquisten en el poder per avarícia i no per vocació de servei. Aquesta, és d'altra banda, l'expectativa que té avui la Comunitat Internacional que finalment va entendre la veritable dimensió d'aquesta crisi.

No hem de fer el que el Govern vol que fem, quedar-nos el diumenge 15-O dividint-nos i flagelánt-nos. La lluita és dura però la veritat que acompanya aquesta causa val la pena l'esforç. Quan Veneçuela reprengui la sindéresis i els veneçolans ens retrobem ens acontentarem que vam demostrar ser demòcrates i no audaços, honestos i no miserables, pacífics i no violents.