Del xantatge a la treva i al pànic

El Govern de la Generalitat al complet.

La històrica manifestació que va tenir lloc el 8 d'octubre a Barcelona, recolzada per totes les associacions que han organitzat les celebracions de la Diada Nacional del 12 d'octubre a Barcelona des de 2012, va permetre constatar que la majoria dels catalans, respectuosos i callats fins ara , estan disposats a defensar la Constitució i l'Estatut de Catalunya.

Centenars de milers van sortir al carrer, convocats en poques hores, per reclamar "Democràcia, Democràcia, Democràcia", com deia una de les pancartes, i agrair la sacrificada tasca de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que l'estan defensant en circumstàncies dificilíssimes, mentre els comandaments dels Mossos d'Esquadra donen suport al cop d'estat que es va iniciar el 6 de setembre al Parlament de Catalunya.

La prepotent televisió del règim (TV3), en un gest que l'apropa encara més a les de Honecker i Ceacescu, va afirmar que la manifestació havia estat convocada per organitzacions d'ultradreta i Falange. Què més voldrien! No, senyors, no: això va de llibertat i democràcia, emmordassades i segrestades pel règim nacional-secessionista, la falta de respecte al pluralisme polític el s'acosta més, cada dia que passa, als opressius règims totalitaris.

Del xantatge a la treva

La nit de l'1-O, Puigdemont va comparèixer davant els mitjans amb el seu govern en ple per anunciar que 'milions de catalans' havien votat -ningú sap quants, on ni quantes vegades- i el 'poble' de Catalunya s'havia guanyat el dret a tenir un estat propi en forma de república. Serà cert que la finalitat última de totes les decisions irresponsables que han anat adoptant Mas i Puigdemont en els últims anys era forçar al Govern d'Espanya a acceptar una mediació internacional? De debò pensaven que la violència desplegada pels comitès de defensa del referèndum (CDR) -organitzats per ERC-ANC, CDC-Omnium i CUP- l'1-O anava a inclinar al seu favor la balança? Fa por pensar que desconeixen fins a aquest punt la fortalesa de l'Estat de Dret i com funcionen la UE, en particular, i la comunitat internacional, en general.

El 6 d'octubre, Mas sorprenia, potser més a propis que a estranys, amb unes declaracions en què reconeixia que Catalunya no està preparada per a la "independència real". Per la virtual, llavors, Sr. Mas? És que les anàlisis del Consell Assessor per la Transició Nacional que asseguraven que tot estava a punt per convertir Catalunya en l'Holanda del Sud o Dinamarca eren només una broma pesada? No han completat ja amb l'Agència Tributària i l'Agència de Protecció Social l'arquitectura de la república? A què esperen per repartir els 44 milions del dividend fiscal que l'AVE es porta a Madrid cada dia?

Segur que a més d'un català que va escoltar a Mas afirmar que els bancs no només no se n'anirien sinó que es donarien cops de colze per venir a Catalunya, se li haurà quedat cara de babau aquests dies en veure com Sabadell i Caixabank feien les maletes. Mas i Puigdemont han tornat a enganyar miserablement als ingenus ciutadans que van votar el 9-N i van acudir de nou a votar l'1-O.

Vila, conseller d'Empresa i corresponsable de totes les iniciatives del govern de Puigdemont, ha demanat 01:00 treva per donar una última oportunitat al diàleg abans de declarar unilateralment la independència. Alguns potser hauran vist en aquest gest un indici de recuperació del sentit comú per part d'un membre del govern de la Generalitat. Cras error perquè, els que han provocat aquesta confrontació que s'ha portat per davant la convivència i amenaça la recuperació econòmica, només pretenen guanyar temps per seguir controlant la caixa de la Generalitat i tornar a ballar-quan es presenti una conjuntura favorable.

Estem davant d'una colla d'agitadors irresponsables que porten massa anys jugant amb els sentiments dels ciutadans i tensant la vida pública fins a límits insuportables i inadmissibles en democràcia. Ara que veuen les orelles al llop, treuen bandera blanca. Massa tard, apechuguen amb les conseqüències.

Campi qui pugui

La desbandada d'entitats financeres, empreses no financeres i sortida de capitals que està produint-se a Catalunya durant els últims dies demostra que les alertes que llançàvem alguns economistes des de fa bastants anys no pretenien espantar els catalans -agitadores de la por era l'expressió amb la qual ens desqualificaven nostres col·legues partidaris de la independència-, sinó advertir-los que la secessió era un pèssim negoci. Catalunya ha tingut el seu principal mercat a la resta d'Espanya durant gairebé tres segles i la diversificació del comerç que s'ha produït, després de l'adhesió d'Espanya a la CEE el 1986 i la posada en marxa del Mercat Únic en 1992, si bé l'han mitigat, no ha alterat substancialment la situació. La resta d'Espanya segueix sent a gran distància la principal destinació de les exportacions de béns i serveis produïts a Catalunya i el saldo acumulat de la balança de béns i serveis amb Espanya va ascendir, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, a 251.969.000 d'euros en el període 2000-2016.

Poques coses retreuen més a inversors i empresaris que la inestabilitat política, la inseguretat jurídica i la perspectiva d'una sortida de la UE i el govern de Puigdemont ha preparat un còctel explosiu agitant bé les tres. De res va servir, Sr. Vila, afegir una mica de gel a la barreja: només Puigdemont, la CUP i en menor mesura ERC semblen disposats a beure la poció. Els qui no estan per la feina són els financers, els empresaris i els ciutadans del carrer que han posat peus en polvorosa, fins i tot abans que Puigdemont es tanqui al Parlament per proclamar no se sap molt bé què: la independència, la independència diferida o la postindependencia. Del que sí podem estar segurs és que Catalunya és ja avui una comunitat més tancada i més pobre que fa uns dies i que la situació pot agreujar-se amb conseqüències potser irreversibles en les pròximes setmanes.

Cal ser bastant il·lús per arribar a creure que el Govern d'Espanya anava a permetre'ls quedar-se amb un tros del seu territori i mantenir segrestats a diversos milions d'espanyols. Fa uns dies Cuixart, president d'Òmnium Cultural, crescut després de la seva estel·lar actuació el 21 de setembre davant la Conselleria d'Economia, explicava que Catalunya, com qualsevol fill crescut vol independitzar, 1 gastat argument que com el del divorci civilitzat va exposar reiterdamente Mas quan va iniciar la seva deriva independentista el 2012. La comparació no pot ser més desafortunada perquè ningú impedeix a Cuixart abandonar Espanya: li suggereixo que traslladi Òmnium Cultural a una illa deserta per viure una catalanitat plena. Pot vostè abandonar la llar familiar (Espanya) quan desitgi però no oblidi en sortir deixar la clau sobre el moble de l'entrada. La directiva del Barça, que s'ha posicionat també en nombroses ocasions a favor de la independència, ho té fins i tot més fàcil, ja que els seus clubs no estan obligats a participar en les lligues espanyoles. Deixin ja de donar la tabarra.

Però tornant a l'assumpte principal: els independentistes haurien de saber que cap Govern responsable, ni avui ni demà ni demà passat, permetrà al govern de la Generalitat saltar-se la Constitució i apropiar d'una part del territori de tots els espanyols. Així que no insisteixin i deixin de danyar la convivència i perjudicar les butxaques de tots.