El Parlament ha culminat el cop d'Estat a Catalunya

Puigdemont i Forcadell, consellers i diputats després de proclamar la República Catalana

Finalment s'ha aclarit el dubte: ha estat al Parlament, en votació secreta, que ha declarat la DUI. Teníem el dubte de si Puigdemont s'anava a sacrificar, però després d'haver estat a punt- en un moment de seny- d'inclinar-se per la convocatòria d'eleccions i pressionat pel seu entorn bel·ligerant, ha deixat en mans de la bancada independentista la decisió. Una decisió votada en secret. Covardia? És clar que sí.

La imatge de la presa del Parlament per uns dos-cents alcaldes independentistes ... No són els representants de TOTS els ciutadans? Ha estat realment per posar-se a plorar. Amb la vara de comandament com a element intimidatori -a qui? - han volgut escenificar un acte de força i desafiament veritablement lamentable, poc democràtic i amb un cert tuf sectari.

El desafiament a la democràcia i el menyspreu a l'Estat de Dret són arguments més que suficients perquè el món democràtic rebuig, així ho ha fet, aquest cop d'Estat de la meitat del Parlament i del Govern de la Generalitat de Catalunya que han actuat de manera sectària i menyspreant la majoria de catalans. Legitimitat de què, Puigdemont?

La reacció del Govern espanyol i els partits amb sentit d'Estat no s'ha fet esperar; aprovació de l'aplicació del 155, Consell de Ministres extraordinari, compareixença del president del Govern, Mariano Rajoy, per explicar les mesures: destitució del president, del vicepresident, i de tot el govern colpista, dissolució del Parlament i unes quantes mesures més. En les pròximes hores veurem com es portarà a terme la implementació d'aquestes. Es resistiran a deixar les poltrones els membres del Govern i els parlamentaris secessionistes? Motí institucional? Desobediència civil? Tot pot ser.

La convocatòria d'eleccions per al dia 21 de desembre, és la demostració que no es vol mantenir per un llarg període de temps la intervenció del Govern. És una bona notícia, dins de la desgràcia que s'està vivint a Catalunya des de fa ja massa temps.

La campanya electoral acaba de començar i la pregunta que es faran a alguns és: Qui participarà en aquestes eleccions? Els independentistes hi seran? La CUP, que s'ha sortit amb la seva -per poc temps- es llançarà als carrers, d'altra banda, el seu lloc natural?

Que la decepció, i el fet de sentir-se enganyat no s'apoderin de les gents que han cregut a ulls clucs que la República Catalana que han tocat artificialment durant unes poques hores, es tradueixin en una expressió de ràbia que es converteixi en violència social i de carrer. És l'hora de la reflexió i de pensar que en aquesta situació no ha guanyat ningú, més aviat tots hem perdut, per causa d'uns dirigents polítics incapaços, mentiders i piròmans que no han mesurat les conseqüències de les seves accions. Ara toca restablir la legalitat que serveix per protegir tots els ciutadans i cal treballar més que mai per treure a Catalunya d'aquest pou en què ha caigut.

Són temps complicats, però segur que entre tots els podrem superar. No importa les vegades que caiguem, sinó les vegades que som capaços d'aixecar-nos.