De la farsa constituent al carnestoltes electoral

Va finalitzar la farsa al Parlament amb una votació secreta que va posar punt i final a l'aparent pols de la Generalitat a l'Estat espanyol.

Uns milers (pocs) de fidels congregats pels 'Jordis' (des de Soto del Real) i la CUP esperaven al passeig Companys que, aquest cop sí, els diputats constituïssin la república catalana i Puigdemont no la suspengués, com havia ocorregut el 10 d'octubre.

Després d'una altra sessió antidemocràtica a l'hemicicle, 70 diputats d'un total de 135 van votar anònimament (per si de cas) a favor de constituir la república i instaven al govern de la Generalitat a iniciar el procés constituent.

Hi hauria resultat més emocionant que ho haguessin fet enfundats en vestits de confrares dissenyats per a l'ocasió amb capirots estrellats.

Després d'una altra concentració d'un centenar d'alcaldes brandant els seus bastons (convocats per l'AMI) a les escalinates del Parlament, els membres de l'encara govern de la Generalitat es van reunir al Palau de la Generalitat. No han transcendit els detalls però cal suposar que, després de brindar amb cava, van dedicar la resta de la jornada a aprovar la interminable bateria de decrets que estaven a punt per disposar el desplegament dels Mossos en fronteres, ports i aeroports, i fer els primers nomenaments d'ambaixadors a l'ONU, l'OTAN, Rússia, Xina, etc.

Mentrestant, els republicans més fervorosos (uns pocs milers) s'anaven congregant encapados amb la estelada davant del Palau per celebrar la recentment enllumenada república. En va esperar durant hores a que el doctor Puigdemont i la llevadora oficial de la república (Junqueras) sortissin al balcó per hissar la bandera i donar els vives de rigor.

REPUBLICANS ANÒNIMS (JxSí + CUP)

Puigdemont, Junqueras i Gabriel, fidels al seu viscosa naturalesa, havien encomanat al diputat Torrent, assegut a la dreta de Rovira (ERC), que sol·licités a la presidenta del Parlament votació nominativa i secreta.

El diputat Rodríguez (PP) va indicar a la presidenta que no podia canviar-se la fórmula ja emprada en les resolucions ja votades, al que Gabriel li va respondre desdenyosa que la CUP estava disposada a contravenir (excepcionalment) el indestructible compromís de la seva formació amb la transparència per "evitar l'acció repressiva de l'Estat".

La matriarca de la CUP va oblidar al·ludir a un altre principi sagrat de la formació antisistema i antieuropea: les lleis i els principis estan per saltar-se'ls. Forcadell, en la seva línia autoritària, va afirmar que el ple és Borbó (sobirà) i va permetre que la votació fos secreta.

Un a un van anar ràpids a la cita amb la història dels diputats anònims de Junts pel Sí, CUP, i els diputats de CSQEP, l'amalgama d'indignats comunitas de Colau i postcomunistes del PSUC. Coscubiela i Rabell mostraven el seu històric NO als fotògrafs arracimados sota la tribuna, en tant els partidaris de la secessió dipositaven el seu vot ocult entre rialletes i copets nervioses.

Santa Rovira, encara que tampoc va mostrar la seva papereta, la va besar abans de dipositar-la a l'urna.

De ben segur, els nens estudiaran a les escoles aquest exemplar exercici democràtic del 'poble' de Catalunya dins de 200 anys abans d'entonar 'els segadors' al pati de l'escola. Puigdemont ja pot fer-se amb Clarís, Casanova i Companys en l'altar del victimisme.

Tot i la impostada formalitat de l'acte en un hemicicle mig buit, resultava meridianament clar que no havien parit un lleó disposat a llançar-se a la reconquesta dels 'països catalans' sinó un trist ratolinet amb serrell i panxut.

Els rostres de Puigdemont, Junqueras i Romeva, els capitans del directori republicà, al terme de la votació amb la mirada perduda a la tarima, seguint potser al zigzaguejant ratoncillo juganer, suggerien que acabaven d'assistir a un trist funeral més que a un bateig.

Tal era la seva falta aparent d'entusiasme que Sobrequés prepara ja un altre simposi titulat "República catalana contra Catalunya". Encara que potser hagi d'abandonar el projecte per culpa del 155.

INTERVENCIÓ MINIMALISTA

La resolució que va aprovar el Senat el 27 d'octubre per aplicar l'article 155, tot just 45 minuts després d'haver-se constituït la república catalana, introduïa modificacions substantives al text remès pel Govern.

Si bé es destituïa al govern de la Generalitat i es desmantellaven alguns organismes encarregats de l'acció exterior, es contemplaven canvis significatius en els apartats C.3, ( "telecomunicacions i comunicacions electròniques i audiovisuals", i D4 ( "mesures dirigides al Parlament de Catalunya ").

Rajoy confirmava en la seva declaració institucional aquests canvis i anunciava la sorprenent convocatòria d'eleccions autonòmiques a 54 dies, a celebrar el 21 de desembre sense esgotar el termini de 6 mesos previst inicialment.

Tot indica que Rajoy i Puigdemont (amb anuència de la seva ombra perenne) van arribar a un pacte de no agressió que no m'atreveixo a qualificar de pacte de cavallers, tenint en compte la deslleial trajectòria del dirigent secessionista.

Puigdemont ha pogut així complir la seva paraula de portar els secessionistes fins a la porta de la república; i Rajoy la seva, en aplicar l'article 155 i cessar Puigdemont i el seu govern.

Crida l'atenció que mentre Puigdemont rebutja la seva destitució i apel·la, en una al·locució difosa per TV3, a oposar-se democràticament al 155, el ministre portaveu li recordi que ja no té cap poder i li animi a presentar-se a les eleccions autonòmiques.

No em sorprèn tampoc que només les diputada s (alguna cosa il·luses) de la CUP celebressin amb cert entusiasme l'adveniment d'una república que no se sosté sobre el paper ni reconeix govern algun en la Via Làctia.

Ni que els ciutadans que comparteixen la il·lusió (una mica il·lusa també) d'una Espanya conformada per ciutadans lliures i iguals, amb vocació europea, segueixin sentint-se desemparats amb aquesta aplicació minimalista del 155.

Tot i que el cessament de Puigdemont i els seus consellers constitueix motiu de satisfacció, quan aixequem la mirada de l'ratolinet no trobem gaires motius per celebrar-ho.

ENLLÀ PEL·LÍCULES

L'aspecte de Barcelona el dissabte al matí era tan tranquil i anodí -es nota la baixada de turistes- que ningú hagués dit que el Parlament havia donat el cop de gràcia a l'odiós Borbó i Catalunya s'havia fet de dia constituïda en república independent.

¿Molta cava i bourbon, potser? Vull dir amb això que la proclamació de la independència en res ha canviat el discórrer de la vida a Barcelona, ni a cap altre racó de Catalunya, exceptuant la folklòrica retirada de la bandera espanyola en els ajuntaments de Girona i Sabadell. Va acabar la farsa constituent i comença el carnaval electoral.

Els ciutadans constitucionalistes recolzarem, com no pot ser d'altra manera, als partits constitucionalistes el 21 de desembre però bestreta que no van a governar.

Els sondejos publicats indiquen que la probabilitat que ERC acord una majoria de govern és molt més gran. Tant de bo m'equivoqui! Perquè estant fermament convençut que l'ordre constitucional no podrà restablir mentre la caixa de la Generalitat segueixi en mans d'independentistes, mentre l'Estat no desmantelli l'entramat mediàtic-associatiu que finança el moviment nacional-secessionista, i mentre l'Estat no asseguri la neutralitat del sistema educatiu i acabi amb la immersió lingüística, la continuïtat d'ERC al capdavant de la Generalitat seria una dolentíssima notícia que portaria a molts catalans a preguntar-se si no haurien de seguir a Boadella i les 1.800 empreses que han abandonat Catalunya. I allà pel·lícules.