Des de fa 40 anys se celebren a Espanya eleccions europees, espanyoles, autonòmiques i locals gairebé sense incidències ressenyables. Les interferències detectades en la campanya del Brexit al Regne Unit, en les eleccions presidencials dels Estats Units, França i Holanda, i els casos de manipulació informativa que es van produir amb motiu de la consulta il·legal celebrada l'1 d'octubre a Catalunya, han fet saltar les alarmes i creat certa psicosi sobre la fiabilitat dels comicis autonòmics que tindran lloc a Catalunya el proper 21 de desembre (21D). No està molt clar si aquest temor es circumscrigui a hipotètiques interferències russes durant la campanya electoral o s'estén fins i tot a la fiabilitat dels mateixos resultats.
Fa uns dies, Sáenz de Santamaría assegurava a la Comissió sobre despeses reservades del Congrés que s'havien adoptat les mesures pertinents per assegurar la fiabilitat i neteja del procés electoral. El 18 de desembre, la vicepresidenta del Govern va comparèixer al Senat a petició pròpia per reiterar el compromís de la UE amb la ciberseguretat en els processos polítics i va exposar les mesures que el Govern ha adoptat per reforçar diversos aspectes del procés electoral, com ara la recollida de dades, el recompte de paperetes i la publicació de dades provisionals, per tal d'evitar intromissions indesitjables i assegurar la fiabilitat de la informació traslladada als mitjans de comunicació. De tot el que s'ha dit es dedueix que el Govern ha adoptat les mesures apropiades per assegurar la neteja del procés electoral.
Hi ha un aspecte, però, del procés electoral més difícil de controlar. Em refereixo a les mesures que es van a adoptar per assegurar la neutralitat de les taules constituïdes i la neteja del recompte en localitats petites on no tots els partits polítics tindran interventors per seguir les incidències de la jornada electoral i supervisar el recompte de les paperetes. En aquest sentit, Sáenz de Santamaría es va limitar a avançar que hi haurà "una patrulla per col·legi". La pregunta que em faig és si aquesta mesura serà suficient per garantir la neteja del procés electoral el 21D, i més tenint en compte la manca de neutralitat i professionalitat que van fer gala els Mossos d'Esquadra el passat 1-O, per no parlar de l'incompliment flagrant de la de l'ordre judicial que exigia a la policia autonòmica de Catalunya segellar els centres electorals per impedir la consulta, fets tots dos gravíssims pels quals els seus comandaments estan sent investigats.
Fins fa uns mesos, el dubte que acabo de plantejar hauria estat considerada extemporània i fora de lloc, si no ofensiva per a la nostra democràcia. Avui, ja no podem estar tan segurs. Els partits secessionistes, ERC, Junts per Catalunya i CUP, els líders s'omplen la boca amb la paraula democràcia, han donat suficients proves durant la passada legislatura del seu profund menyspreu a les lleis i els procediments democràtics. No contents amb atribuir-se la representació i voluntat del 'poble' de Catalunya, quan en realitat no representaven tan sols a la meitat dels votants ia un terç del cens, s'han mostrat disposats a cometre qualsevol tipus d'il·legalitats per tal d'aconseguir els seus objectius. Per a ells, saltar-se la llei i els procediments democràtics més elementals són només petits detalls, justificables per la fi més elevat perseguit: fer república, com ells diuen.
Ara els partits secessionistes s'enfronten a una prova decisiva en les urnes el 21D, a unes eleccions que ells contemplen no com el que són, meres eleccions autonòmiques, sinó com un plebiscit sobre l'aplicació de l'article 155. La seva pretensió és demostrar al món que les observarà que el 'poble' de Catalunya rebutja la intervenció de la Generalitat, i exigeix la reposició del govern il·legítimament cessat pel PP. Per a ells qualsevol cosa que no sigui obtenir la majoria absoluta constituiria un sonat fracàs i deixaria en evidència que no representen al 'poble' de Catalunya, ni tan sols a la meitat més un dels votants. Per evitar temptacions innobles com les que es van produir a la consulta de l'1-O, resultarà imprescindible confrontar les actes en ajuntaments adscrits a l'AMI on els partits constitucionalistes no tinguin interventors destacats.
Escriu el teu comentari