Corrupció i desigualtats

Cada any es paga un bilió de dòlars en suborns, i es calcula que es roben 2,6 bilions de dòlars anuals mitjançant la corrupció, el que suma per sobre del 5% del producte interior brut mundial. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament es perd per culpa de la corrupció una quantitat de diners deu vegades més gran que la dedicada a l'assistència per al desenvolupament.

Tot això demostra que la corrupció és un delicte greu que frena el desenvolupament econòmic i social en totes les societats. Cap país, regió, municipi, institucions o empreses públiques o privades és immune. És un càncer!

La història, com ens diu Walter Sheidel en el seu llibre 'The Great Leveler', ens deixa una trista lliçó: des de l'Edat de Pedra fins al segle XXI està present tant la corrupció en les seves diferents formes com les desigualtats. La seva tesi és molt dura: la desigualtat mai desapareix pacíficament; sempre ha estat a través dels molts xocs violents que la història de la humanitat ha reproduït: guerres, revoltes davant tractes inhumans, revolucions ideològiques en intents de transformar la societat. Han estat intents violents de transformar la societat, les seves institucions o la sobirania, per col·lapse dels Estats i algunes vegades també per catàstrofes climatològiques o físiques, i la corrupció sempre ha estat present com una ombra en aquests processos. Ha estat la violència, ens diu Sheidel, la qual ha aconseguit destruir les fortunes dels rics d'aquest món. Per això es pregunta l'autor: si avui la violència s'ha reduït, aparentment, serà possible que la desigualtat i les seves conseqüències quedin bloquejades en aquest statu quo existent? Que tot canviï perquè no canviï res: el lampedusianisme de la globalització i la revolució 4.0. Haurem arribat a la història plana d'un món desigual immòbil per la por a moure, i absència de valors?

Pot ser que en el futur es perdi la perspectiva de lluitar per eliminar les desigualtats i la corrupció, i que el preu d'una pau estructural sigui viure en una societat desigual i corrupta? Cal situar aquesta discussió en la vida social amb claredat i amb duresa, perquè reflexionem i animem les respostes des de la ciutadania. Per aportar solucions a les noves equacions de corresponsabilitat social cal buscar aquests algoritmes que hem de construir entre tots, i enfortir amb una cadena de compromisos (un blockchain sociopolític) que contribueixi a l'empoderament de la ciutadania.

El primer pas hauria de ser una societat transparent, perquè no es pot fer un gir social des de l'opacitat, la corrupció, el malbaratament i la descarada utilització de les "fake news" per desqualificar als que discrepen.

El segon pas és una ciutadania activa i compromesa, exercint el seu dret de sobirania constitucional de construir el seu progrés i controlar el positivisme legislatiu, avui en mans dels lobbies financers.

El tercer pas és la independència de les institucions de control. Les ciutadanes i ciutadans han d'esdevenir el que Walter Sheider diu "efectes anivelladors" de les societats. Són solucions obertes, com la pràctica de la rendició de comptes, perquè saltin les alertes del que no funciona en les institucions públiques i que les institucions de control actuïn. Perquè alertar socialment és una missió preventiva perquè els assaltants dels recursos públics no se'ls emportin ocults en els molts viaranys d'unes estructures opaques.

El quart pas és establir fites que assenyalen el camí, senyals clars de a on es dirigeix la societat: la defensa de les pensions, Salari mínim decent, salut pública, educació, habitatge digne i tants drets reconeguts en els principis constitucionals el desenvolupament està pendent.

Cal trobar solucions per superar el que els canvis siguin producte de guerres de mobilització de masses, revolucions transformadores, col·lapses d'Estats o catàstrofes: han destruït el poder o la fortuna dels rics de cada època, però no han resolt res. Aspirem a que els canvis necessaris s'aconsegueixin a través d'una nova governança en què institucions independents aportin la seva fortalesa, la ciutadania revitalitzi el sistema democràtic, l'economia es transformi en un sistema de repartiment de benestar i on els organismes internacionals exerceixin la seva funció de reequilibri d'un sistema insensible. Els Objectius per al Desenvolupament Sostenible marcats per l'ONU el 2030 advoquen per aquesta nova forma de governança que aconsegueixi societats i institucions justes. Reflexionem un dia com avui, iniciem la seva aplicació a la vida diària i prenguem mesures abans que sigui massa tard.