El president López Obrador: esperança també en diplomàcia

El gran escriptor i ambaixador Alfonso Reyes en uniforme diplomàtic

"El respecte a la Pàtria va acompanyat d'aquest sentiment que tots portem en els nostres cors i es diu patriotisme: amor al nostre país, desig de millorar-lo,

confiança en els seus futurs destins".

Alfonso Reyes

Influxos substancials m'aparten avui dels temes que tracto en les meves cròniques des de fa més d'una dècada. En elles parlo poc d'assumptes polítics. Alimento els meus escrits amb altres enfocaments. Ho explico sense ostentació; a més de la meva feina des de fa gairebé 45 anys en el Servei Exterior mexicà, incursiono en el món de la literatura; i aquestes disciplines són el moll d'un text que té el propòsit d'expressar alegria per l'expectació de canvi que manifestem milions de mexicans a votar per un President de la República que representa una evolució no conservadora en l'empremta democràtica de la nostra vida política i una ESPERANÇA, amb majúscules --en cos, ment i ànima de tantíssims mexicans--.

No parlaré de la percepció d'una nova política cap a l'exterior, no em correspon. A més, els diplomàtics de "carrera" som com una milícia discreta, guardians de l'enteniment a través de la negociació. La nostra formació la signa l'afecció a la institucionalitat i l'observança de principis que emmarquen la defensa de la nostra sobirania i dels més alts interessos de la nació al món, principis aquests que ara reben un renovat impuls vigorós, que a mi i molts col·legues preocupats per un biaix suposadament pragmàtic d'altres temps, ens animen.

Amb la perspectiva d'haver examinat els sistemes de govern més aliens, observo amb optimisme que els afanys i propostes de gran calat de la nostra "Quarta Transformació" comporten elements realistes que germinaran amb la llavor d'un passat inspirat en gestes històriques fundacionals, impulsant un pensament d'esperit social decisivament progressista. No ho oblidem, al passat de Mèxic ho destaquen gestes fundacionals com les d'una cultura mesoamericana prodigiosa; seu del virregnat més destacat de la Nova Espanya; bressol d'una Independència de valors enciclopedistes; exemple d'afirmació nacional contra invasions diverses, i lliçó liberal contra els obscurantismes, amb les Lleis de Reforma de Juárez. A més es va gestar un moviment revolucionari, el primer del segle, sense contaminació comunista.

La nostra transformació més important al segle XX té com a idees precursores altres molt diverses a la soviètica. I ja més entrats en el segle anterior, la defensa a ultrança de sobiranies d'Europa i Àfrica, la denúncia de la traïció franquista i la política de refugi als republicans, al costat de l'afirmació nacional de l'expropiació petroliera, donen un caire de profund humanisme diplomàtic a la defensa de drets fonamentals de gent i de pobles.

Arribe al que considero un ofici més que una professió, de la mà d'una vocació literària. La plèiade de figures, de José Gorostiza al senyor Jaime Torres Bodet, passant per Octavio Paz, Carlos Fuentes i Fernando del Pas, són l'esperó d'una disciplina singular en el món; cap altra tradició diplomàtica ha comptat amb tants il·lustres pensadors, a l'una de notables internacionalistes de la talla de García Robles, Rafael de la Colina o Padilla Nervo.

M'ha tocat, en un prodigiós "destí" diplomàtic, servirà Mèxic en 15 països de 4 continents (incloent missions concurrents, és clar). He pres, més que el pols, a societats que han viscut canvis transcendents i convulsions socials. Vaig tenir la fortuna de aproximar-me a líders de la talla de Sadat, Tancredo Neves, Andreotti, Rao i de l'infortunat Rei Birendra del Nepal, entre d'altres emblemàtics estadistes. En el vessant acadèmica, de promoció cultural, sustenti seminaris de cultura mexicana en una de les universitats més antigues del món, Al-Azharen El Caire i en tres més de centre i Sud-amèrica. Del Salvador guardo la sensible memòria d'haver tractat als jesuïtes massacrats el 1989, especialment als pares Ellacuría, Martín-Baró i Montes. Interactuï allà també amb l'ara Sant Monsenyor Romero.

Abundo en dades personals per la feliç circumstància que m'ha donat el privilegi de conviure en pobles entranyables amb actors fonamentals de la seva vida sociopolítica, empresarial, artística, intel·lectual. Una de les meves relacions més memorables i propera va ser amb el Nobel Derek Walcott; però no menys significatiu va ser comptar amb la proximitat de Nélida Piñón, Ligia Fagundes Téllez, Darcy Ribeiro, Helio Jaguaribe, Oscar Niemeyer, a Rio de Janeiro; Satish Gujral a l'Índia; German Arciniegas i García Márquez a Colòmbia; o Manolo Vazquez Montalbán, i Carmen Balcells a Barcelona. Elles i ells van tendir les seves mans amigues cap a mi, però més cap a Mèxic. No busco ufanar-me amb passat de moda orgull pueril; conte detalls per expressar l'honor de pertànyer a la diplomàcia d'un país amb una forta tradició reconeguda al món.

Ho dic amb freqüència i ja és lloc comú: els diplomàtics mexicans tenim les portes obertes; i sabem aprofitar l'impuls que representa provenir d'una de les més destacades civilitzacions. Això ens brinda "simpaties i diferències", com diria el gran ambaixador que fou el senyor Alfonso Reyes, per aprofundir constructivament en les nostres tasques. Però he de reconèixer amb pesar que la nostra cursa ha vingut sofrint minves. Nombrosos nomenaments amb origen en la política partidista marginar a funcionaris amb provats mèrits. Com s'impulsa l'ingrés a una prestigiosa carrera quan hi ha sostres insalvables que per decisions discrecionals impedeixen assolir més altes responsabilitats? Subscric aquí els desitjos del distingit ambaixador Gutiérrez Canet: "... el Servei Exterior Mexicà espera justícia i el reconeixement del pròxim president...".

El moment és de portentós entusiasme. Es compta amb la voluntat política d'una majoria dels mexicans per aconseguir una enyorada transformació. Això es reflectirà també en la nostra diplomàcia; treballarem àrduament en l'enfortiment del nostre prestigi tradicional, i d'espais preterits, com algunes instàncies claus en Amèrica Llatina. Mai he format part de cap partit, però celebro, amb adhesió, el moment històric que ens permetrà participar en l'esforç d'un home de la meva generació, l'articulat lluitador social que és el President Andrés Manuel López Obrador. Amb ell tindran vigència material les inspiradores lliçons de Morelos, Madero, Cárdenas i Juárez: "Res per la força, tot per la raó i el dret".