Fem memòria

Resulta que l'aire dels avions, aquest aire tancat i rar de respirar, és puríssim. Això és així perquè les companyies d'aviació garanteixen l'existència d'un sistema de filtres en cada nau que riu-te'n dels aires de Pirineu: està purificat en un 99%, de manera que, si no hi ha una altra possibilitat, cap problema en seure estil llauna de sardines en els avions perquè, diuen, l'aire és de tota confiança.

Això ho asseguren tant l'Agència Europea per a la Seguretat Aèria com el Centre Europeu per al Control i la Prevenció de les Infeccions que així s'han manifestat - forçats a això- per l'escàndol dels passatgers que es van veure obligats a volar en les esmentades condicions tipus llauna de sardines.

Han elaborat una guia que indica la necessitat de l'ús de màscares i de mesures d'higiene "freqüents i escrupoloses", però pel que fa a la distància física la guia indica que convindria mantenir la distància física "sempre que sigui possible".

De manera que anirem a l'aeroport, ens prenguessin la temperatura, passarem per les altres incomptables mesures de seguretat, ens tornaran a prendre la temperatura, en tot el procés tindrem sempre lluny tant als empleats de la companyia com a la resta de passatgers i quan arribem nostre seient tindrem gent enganxadeta davant, darrere, a dreta ia esquerra perquè la normativa indica - tatxan! màgia potagia ... - que "haurien" de prendre mesures de distància física "sempre que sigui possible".

"Sempre que es pugui", ai. ¿I això qui ho decideix? Qui ven els bitllets. ¿I què vol qui ven els bitllets? El major benefici econòmic. I com s'obté? Venent el màxim de places. Doncs ja està.

És un cas clar del que en el meu ram es denomina denegació: sí però no; no però sí; ja ho sé, però és igual; la llei és per a tots menys per a mi ...

Fa pensar perquè en una lògica simple o bé no hi ha possibilitat de contagi perquè l'aire està purificat i blablablà, de manera que el passatge pot anar tranquil·lament amuntegat com ha estat usual o bé hi ha possibilitat de contagi, tot i l'aire puríssim i blablablà , p.. i s'ha de mantenir la distància entre les persones.

Però no ... .segons els responsables europeus a l'càrrec de la seguretat dels ciutadans valen igualment les dues possibilitats, són els miracles de l'ús pervers de l'condicional a major glòria de l'benefici econòmic de les aerolínies que, per cert, estan resistint-se a retornar l'import dels bitllets dels vols cancel·lats per la pandèmia.

I si ens recordem del que s'ha anat afirmant sobre les mascaretes ?.

Heus aquí la seqüència de les recomanacions sobre els beneficis del seu ús: primer van ser inútils, segon es van dir innecessàries, tercer van resultar recomanables i quart han acabat per ser obligatòries.

En unes declaracions recents deia el doctor Almirall, cap de Servei de Malalties Infeccioses a l'hospital de la Vall d'Hebron a Barcelona, que les màscares haurien estat necessàries a el principi de la pandèmia i que ara no li veu el sentit a que siguin obligatòries, just quan s'ha establert que ho siguin.

Per què tanta incongruència? Ah, és que llavors no hi havia.

I una altra vegada la pregunta, si eren necessàries però no les havia: no hauria estat millor informar-ne a la ciutadania?

Sent una evidència innegable el perill per a la salut que suposa la pandèmia convé no perdre de vista que moltes de les morts i contagis que s'han produït tenen una causalitat clara en les retallades sanitàries i en l'abandonament de les residències de gent gran en mans de fons de gestió.

És a dir que, en altres condicions, els danys haurien estat menors.

Aquesta és una veritat de Perogrullo que corre el risc de quedar oculta, sepultada per l'angoixa i la voràgine informativa, però està clar que no ens convé que així sigui.

Les decisions que es prenguin en el futur no haurien de prioritzar la por com a factor de control de la ciutadania sinó el sentit de la responsabilitat de les persones, el que exigeix informació veraç tant sobre el que se sap com sobre el que s'ignora. I una altra veritat de Perogrullo: són totes aquestes decisions crucials perquè determinen els valors que han de regir en les societats en què volem viure i morir.