El meu punt de vista

Jo tinc aquests punts de vista i no baixo del burro; aquesta posició és molt comuna. I potser ha de ser així. Tenir uns punts de vista permanents. Uns punts. Sols uns punts perquè una de les característiques del pensament humà és que és canviant. Tenim una dinàmica reflexiva contradictòria, amb lluites d'idees confrontades que giren i giren per formar un cabdell on hi ha petites certeses, grans dubtes, temors, solucions...vaja, un garbuix de conviccions i rebutjos ben adobats de contradiccions. Cal tenir en compte que si una civilització extraterrestre, per exemple, volgués jutjar als éssers humans, en funció d'hipotètiques lectures de llurs pensaments, és farien un embolic descomunal. Poder llegir el pensament implica trobar un caos enorme i una incoherència enorme entre idees i accions.

La insatisfacció constant dels éssers humans queda reflectida en la seva peculiar dinàmica del pensament. Això provoca, per exemple, que es succeeixi un agradament i un desagradament sobre un mateix fenomen real. Però, al cap i a la fi, aquest comportament tan indecís ens ajudar a millorar.

El que també succeeix amb la nostra dinàmica de pensament és que ens costa canviar les nostres conviccions. Entre científics i entre filòsofs hi ha hagut batusses per defensar plantejaments teòrics. I com succeeix amb els naufragis, que el capità és el darrer en abandonar el vaixell, molts filòsofs i molts científics s'han agafat a les seves tesis amb força, tot i estar veient que no encaixaven amb la realitat. Per tant, hem de dir la nostra, hem de defensar les nostres opinions però al mateix temps hem de ser suficientment modestos per recular, reflexionar sobre tot allò que ens sembla clar i, si s'escau, defensar, fins i tot, el contrari.

El pensament és complex, per sort. És el que tenim, per sort. Sabent això desconfiem d'aquells que el volen convertir en un seguit de normes i manaments i que s'afanyen a culpabilitzar-lo per ser...el que és.