Piqué no és Messi

El vergonyós desastre del Barça a Lisboa és l'epíleg de les greus derrotes que ha patit l'equip en les últimes temporades. Sense haver d'anar molt lluny, per a la memòria culer aquí està l'agonia d'Ansfield en què Messi i els seus companys van perdre alguna cosa més que l'oremus abans de tornar a casa amb la cua entre les cames.

Ahir el Bayern va demostrar nítida i justament qui sap competir a la Champions i qui ni tan sols ho intenta. Tot el que va passar a l'estadi del Benfica va sonar a tragèdia esportiva i a canvi de cicle, i tots, especialment jugadors i directiva, són específicament responsables, uns més que altres, dels fets. Per exemple, el president Bertomeu més que l'entrenador Setién, i el defensa Piqué més que el davanter Messi.

El problema d'aquest club, que per això és "més que un club", és que la supèrbia dels moments feliços li ha impedit saber quan havia de venir un canvi de cicle. Una cosa que per exemple Guardiola va saber endevinar quan, guanyant-ho tot, se'n va anar al Bayern i ningú li va preguntar en privat quina era la veritable raó de la seva sorprenent marxa. El temps, que tot ho pot, ens acabaria demostrant que l'intel·ligent entrenador de Santpedor havia abandonat l'edifici abans que aquest s'esfondrés estrepitosament sobre el seu cap. Amb les seves gestes posteriors com a tècnic d'elit ens va demostrar que hi havia molta vida futbolística fora del Barça i que era molt millor per a tots prendre una decisió tan difícil d'entendre. Curiosament va ser el Bayern el que el va deixar marxar a Manchester quan va entendre que els seus colors no guanyarien la Champions, mentre a Can Barça els directius van seguir a la seva, ebris de glòria immediata, malbaratant recursos i temps i gaudint d'uns triomfs que ni els pertanyien, ni sabien com administrar. Qui s'atreveix a canviar alguna cosa quan tot et somriu? Doncs ja veuen, res és etern, ni tan sols Messi... i a la Champions de bon tros.

I ara la gran pregunta: què fem? Doncs, primer el més important: cuidar-se i protegir-se del coronavirus. Després, convocar eleccions a President, posant data propera a les mateixes, però amb el temps suficient perquè es postulin candidatures serioses i no fantasmes com Laporta. Aquí podria tenir la seva oportunitat el llengut Piqué per demostrar-nos que té un projecte sòlid per al club, com ho han tingut els actuals dirigents del Bayern, la majoria internacionals amb prestigi. I com no, gent allunyada de la política perquè, ara mateix amb la que està caient, només li faltava al Barça dividir a la seva afició per qüestions ideològiques. Atents a l'amo de Mediapro. En tercer terme, propiciar baixes en una plantilla necessitada de jubilacions anticipades que fins i tot els aplegapilotes saben a qui són. Per fer-ho no cal fitxar Pochettino, perquè tècnics del seu nivell n'hi ha ja a la casa, que poden assumir aquesta desagradable missió sense tallar-se un pèl. Finalment, amb un nou president instal·lat al seu despatx oficial i després d'una saberuda reunió de la nova Junta, buscar un director esportiu de nivell que ens contracti el nou entrenador, els seus ajudants i després la gent que completarà la plantilla, que no té perquè ser beneïda per cap de les estrelles de club.

I Messi? Convèncer-lo que es quedi, perquè marxar en les actuals circumstàncies no s'ho mereix ni ell, com extraordinari jugador i generosa persona, ni la gent que l'idolatrem. Ara mateix, els que l'han patit en el camp intentaran tapar les seves pròpies vergonyes esportives amb el resultat de Lisboa per no reconèixer la seva trajectòria. Com que és lliure d'anar-se'n o quedar-se, cal respectar la seva decisió, sigui quina sigui, encara que faci mal dir-ho. Per cert: Piqué no és Messi.

(Continuarà)