El gran Javier Salillas

Aquest maleït 2020 ens està deixant sense la nostra gent gran i, per si fos poc, sense joves de gran valor humà i professional. Avui em toca escriure sobre Javier Salillas, l'ànima de Ràdio Club 25, un producte de luxe de la ràdio feta des de Catalunya que hem respectat i admirat els professionals del sector i que aquí queda per a la història, de com el talent individual pot arribar a aconseguir coses que només semblaven possibles per a les grans cadenes de ràdio espanyoles.

Una odiosa malaltia que ens esborra els records de la nostra vida i les imatges que ens són més estimades s'ha emportat per davant de manera precoç i molt dolorosa en Xavi. La dinastia Salillas fundada a la ràdio pel seu pare José Manuel s'ha interromput cruelment amb la pèrdua d'aquest fill tan estimat i admirat pels seus companys de professió.

Els podria explicar tantes coses sobre Javier Salillas, sobretot dels projectes que hem discutit apassionadament i en els que no vam poder posar-nos d'acord perquè tots dos érem de conviccions fermes. Segurament per això vostès podrien entendre perfectament per què afirmo sense risc d'equivocar-me que el personatge mereixia molt la pena, no només com a professional, sinó també com a ésser humà. Perquè, segons el meu parer, és en la discrepància i en el respecte on millor es coneix els grans de veritat. I en Javier ho era. Avui, la ràdio de veritat, que treballa entre escassetats en el dia a dia, està de dol. La gent de Terrassa sap del que estic escrivint i la ràdio Musical amb majúscules també.

Tots el trobarem a faltar. El seu pare, el mític José Manuel Salillas de Cadena Catalana, Ràdio Terrassa i els seus grans professionals es mereixen l'abraçada més gran en un dia tan trist.

Gràcies Javier, per tot.