El pensament necessita el seu temps d'observació, on hi ha poca activitat reflexiva. Passa una mica com amb l'exercici físic; cal fer un repòs adient per agafar forces. Ara bé, hom pot dedicar-se a observar o hom pot tenir el pensament adormit gairebé contínuament. I uns dels adormidors més eficients són els mantres mentals, és a dir: la repetició interna constant de paraules, frases o discursos.
Mantres mentals que són emprats per sectes per abocar als seus adeptes a veure el món, per exemple, com un camí de roses o com una estructura planificada per entitats alienígenes. Mantres mentals que alguns autors d'autoajuda utilitzen per gravar conceptes i concepcions en la consciencia dels seus seguidors. Mantres mentals com a eines per fer ràpides rentades de cervell que anullen l'esperit crític i et donen centenars de respostes incorrectes per a qualsevol misteri de l'Univers.
Però pobres mantres mentals, tampoc cal que els culpabilitzem de totes les desgràcies que ens envolten. Tots tenim idees, reflexions, paraules que ens motiven a superar dificultats i que repetim tot sovint. L'experiència ens ha configurat un conjunt de valors que són els que ens empenyen a voler millorar, a intentar xalar de cada jorn, a acumular ganes de viure. Són els mantres mentals quotidians, que val a dir que a voltes els repetim perquè no estem gaire convençuts de, per exemple, certes decisions personals. La repetició és un recurs per refermar idees que volem que formin part del conjunt d'explicacions que atorguem a les nostres accions.
Tot i que hi ha mantres mentals "bons" o, si més no, necessaris, compte amb el que pensem i amb el que ens volen fer pensar perquè no ens donarem compte i caurem en un somni profund i, amb uns mica de mala sort...no despertarem mai.
Escriu el teu comentari