L'ORIGEN DEL MÓN

De sorpresa en sorpresa; troballes casuals i quotidians, que si no són veritables, són ben trobats, com diu la frase italiana: si senar é vero, ben trovato.

De sorpresa en sorpresa; troballes casuals i quotidians, que si no són veritables, són ben trobats, com diu la frase italiana: si senar é vero, ben trovato.

En pagar el meu compte en el llegendari hotelito de la Rue de Seine i de Buci, "La Louisiane", l'encarregat Hugues, va afirmar dues coses que em van agradar: una, que el gran pintor nord-americà Cy Twobly s'allotjava amb freqüència allí quan viatjava a París; i l'altra, quan li vaig regalar un dels meus esbossos sobre "L'Origen del Món" de Courbet i em va dir: l'original d'aquesta obra va romandre uns dies a l'hotel; la portava embolicada entre papers delicats un psiquiatre.

Vaig corregir, -ha d'haver estat el gran psicoanalista Lacan- qui va ser propietari d'aquest quadre en els anys 50.

No cal fer molt cas, però es diu també que Lacan va tenir el despullat quadre d'aquest meravellós pubis en flor, penjat de la sala d'espera de la seva consulta, fins al dia que la seva esposa li va comminar a disfressar l'escandalosa tela considerada impúdica amb una funda pintada, gens menys que per Masson, el cèlebre pintor surrealista.

El cuadrito (mesura poc mes de 50 centímetres per costat) representa una imatge amenaçadora per a les consciències pudibundas i a més de protagonitzar una història rocambolesca d'emirs, diplomàtics, i censors de tota laya, sobreviu enmig d'una llegenda que es complica conforme la bola d'esquer de la xafarderia il·lustrada va rodant de veu en veu. Els guies del museu d'Orsay dictaminen a la seva manera, i als visitants el rotund quadre els desperta, en general, rialletes nervioses, comentaris grollers o mohines de reprovació.

Hi ha també els qui es refereixen a la innecessària descripció de l'eròtica ferida oberta en canal, per proferir un discurs moralista. Concentrar-se per dibuixar, llavors, es torna gairebé una tasca impossible. S'està enfront d'un nu únic, històric, de superlatiu atreviment universal.

Des de fa diversos anys concebo a la cèlebre tela com a objecte d'estudis de dibuix que realitzo mentre el cos aguanti, és a dir, quant el cansament d'estar parat emplenant quaderns i esquivant gent curiosa, ho permet. Es torna complex prendre anotacions d'aquest "natural". Els curiosos mes inoportuns, qui ho anava a dir, són els correctíssims japonesos. Llapis en ristre i quaderns per capot, té un que estar-los torejant per seguir amb els esbossos.

De plànol, mentre estàs allí com convidado de pedra, s'escolten imprecisions, exageracions i es constata l'amenaçador que pot ser para moltes persones l'exhibició de la part anatòmica més secreta i misteriosa d'una dona. Més que estar-ho veient nosaltres, el sexe d'aquesta nívea model desconeguda ens enquadra amb la sana desfachatez d'una intensa sensualitat continguda en una tela recoberta per una lluentor perfecta de vernís.

Fins ara descobreixo que els llençols que envolten i cobreixen parcialment a aquest tors, sins i mig cuixes, posseeix listras de somort color blau marí; i m'encanta, perquè tinc molts anys "cismado" amb aquests teixit de cotó que s'utilitzen per tapizar mobles tropicals, cortines i fins a tendals i gazebos.

També ha estat la primera vegada en més d'una dècada que dedico tantes hores a estar enfront d'aquesta icona d'herética espiritualitat eròtica. L'obra de Courbet m'ha anat parlant a cau d'orella "retiniano" amb extrema delicadesa, revelant-me plecs de color, "nuances", com diuen els francesos. En aquesta última ocasió vaig poder col·locar-me en tres angles de perspectiva; vaig usurpar la cadira d'una cuidadora del museu i vaig tenir la fortuna de comptar amb l'observació d'una cantonada deformada per aquesta visió obliqua. De tal manera que el si dret s'anava convertint en un suau pitó.

Utilitzi diverses tècniques, a partir de llapis i papers diversos, en color i en grossor. Vaig dibuixar amb un grafit gegantesc que pot aplicar-se amb el puny, de tan gran que és la seva envergadura de llapis enorme. Vaig ser percebent que alguns turistes es fixaven en aquesta sort de fàl·lic bastó que em permetia traçar un disseny veloç més d'acord amb motiu tan incitant. D'allí que la meva futura exposició, al·legoria d'aquesta gran al·legoria sensual del femení, es dirà, lúdicament, "L'Origen d'Edmundo d'âpres Courbet".

En tot això res estava sent fet de manera deliberada, hi ha sempre una meravellosa càrrega d'atzar. L'esfera fràgil de l'art no para de rodar i sorprendre; els utensilis, materials, músculs motors del reflex especular del celebro a la mà, donen pas a propostes arriscades i noves; com d'altra banda ho és qualsevol mirada que es pretén primigènia i es volgués fresca i nova, sobre una obra de tanta connotació i significat en l'inconscient col·lectiu, aquesta espècie de recurs retòric per a tota concepció amenaçadora i subjectiva de la vida i de l'art.