PARAULES EXPLICADES: NOVA COLUMNA

"Dales la vuelta, / cógelas del rabo (chillen, putas), /azótalas, / dales azúcar en la boca a las rejegas, / ínflalas, globos, pínchalas, / sórbeles sangre y tuétanos, /sécalas, / cápalas, / písalas,/ gallo galante, / tuérceles el gaznate, cocinero, / desplúmalas, /destrípalas, toro, / buey,/arrástralas, / hazlas, poeta, / haz que se traguen todas sus palabras".

"Dales la vuelta, / cógelas del rabo (chillen, putas), /azótalas, / dales azúcar en la boca a las rejegas, / ínflalas, globos, pínchalas, / sórbeles sangre y tuétanos, /sécalas, / cápalas, / písalas,/ gallo galante, / tuérceles el gaznate, cocinero, / desplúmalas, /destrípalas, toro, / buey,/arrástralas, / hazlas, poeta, / haz que se traguen todas sus palabras".

El rotund poema entrecomillado, d'Octavio Paz, dóna motiu a una "declaració d'intencions" que reprèn les meves cròniques de "La Gavia", publicades en diversos òrgans informatius durant set anys, setmanalment, i que en una nova face reprenc ara amb la promesa d'una major mesura, a la recerca de dir més, (i més profund) amb poc, amb "Paraules explicades".

Comptar amb paraules, invocant a Kronos, el déu grec que ens sotmet a la dalla de pedernal amb la qual cull dia a dia la nostra existència. Paraules explicades, com de grans de blat de moro sobre la planilla encartonada de la loteria casolana: una llavor germinada per al gall; dos Vade retro en la casella del diable; tres declaracions per Iemanjá, la meva sirena amorosa; quatre antídots per a l'alacrà que no nega la creu de la seva parròquia, i així per davant...

Sumar i restar amb paraules, no solament enumerant. I fer de compte que s'està veient fixament als ulls del lector mentre s'escriu.

L'origen dels articles tindrà a veure molt amb el mirall matinal. Amb mirar-se impresentable cada matí, sense l'amaniment -aquesta sort d'oli extra verge, dues vegades vestal, i el bàlsam de l'ànima del vi- que també es diu orgull propi, opinió personal, creences, prejudicis, dejos ideològics, paradoxes i contradiccions.

Deia, caldria mesurar la grandària de l'exabrupto o del murmuri amorós. Tractar amb dignitat, no amb ràbia; acariciar amb tendresa -valgui la redundància de la mà suau i la mirada opacada per una lagrima sense causa- per no avasallar, per proposar, per preguntar-se, amb una sort de muletilla, com la qual expressava Octavio Paz de tant en tant: no és així, no és veritat?

Explicar cada lletra permesa en el ciberespai o en el paper entintat tan en minvament en els últims temps. Explicar i de vegades cantar. Explicar, concentrar impressions, sentiments, com qui pasta pa per rostir en foc critico i untar la fogassa amb els tomàquets lluminosos de la poesia quotidiana (encara que es condimenti amb la sal dels desastres o de la denúncia de les injustícies); sense oblidar el somni de la realitat i la realitat del somni, però prenent en compte l'aiguafort de Goya: "el somni de la raó produeix monstres".

Tot això dit sense joc de paraules, amb les "paraules explicades".