Angela Merkel i els populismes

La Canceller de Ferro ha anunciat, com s'esperava, que torna a presentar-se com a candidata a les eleccions generals alemanyes; la novetat és que diu fer-ho per acabar el seu treball i evitar que sigui destruït pels populismes. Caldria dir-li a Frau Merkel que és ella qui els ha creat, no només a Alemanya, sinó també a tot Europa.

Merkel, filla de pastor protestant, creu que només la fe et salva pel que un és immune als seus pecats si després es penedeix d'ells, si fos catòlica sabria que les obres són claus en la salvació i que en el pecat es porta la penitència. què esperava la bona senyora que ocorregués amb la seva política?, ha portat a la misèria a centenars de persones a tot Europa amb l'austeritat al límit, ha imposat un límit de dèficit que ha ofegat a les classes mitjanes, empobrit els treballadors i deixat sense esperances als joves. Pensava que la gent no anava a reaccionar.

No obstant això guanyarà, li treu l'SPD deu punts, ni Hitler els va treure tant, i ells encantats de conèixer-se, el seu candidat serà Martin Schulz, alumne avantatjat de Frau Merkel que ha imposat al Parlament Europeu tot el que ella ha manat. Die Linke no té força en la zona occidental i els Verds són part del paisatge. Conclusió: fort ascens d'Alternativa per Alemanya.

A França, Sarkozy eliminat de la carrera, i l'elecció a la dreta queda entre l'ultra conservador Fillon i el neoliberal Juppé, un dels dos si res no falla serà qui s'enfronti a Le Pen a la segona volta. L'esquerra francesa ni està ni se l'espera, Hollande no el voten ni els seus exparelles, i si és Valls és com votar Fillon, de manera que guanya l'original.

Els francesos d'esquerra votaran a Fillon o Juppé per evitar a Le Pen, i pensaran que són molt progres, quan la veritat és que serà un acte de patetisme pijo progre, per pensar que Hollande o Hillary Clinton o Obama són la quinta essència de la progressia , quan no són més que part del sistema que explota a la gent i crea als populismes, perquè el poble els segueixi votant, ja que els fan creure que allò altre és pitjor. I, mentrestant, el poble segueix abstret en discursos vacus i polèmiques absurdes, i no en lluitar pels seus drets. Aquesta és la realitat del món en què vivim.