A Gemma Montull se li va entendre tot

I va ser tan clara la filla de Montull en el Dia de la dona treballadora, que entenc l'immens cabreig que es va agafar el lletrat star de la bussines class catalana, Cristóbal Martell, quan no va poder repreguntarle i va intentar pressionar el Tribunal, perquè en el aire no quedés la sensació que el fiscal acabava de guanyar el judici, quan aquesta causa del saqueig del Palau no ha fet més que començar.

No sé a vostès., Però a aquest cronista, pel que he pogut escoltar, li va quedar la sensació que hem viscut a la lluna en aquest país anomenat Catalunya, on "uns patriotes" han fet el que els ha donat la gana, a costa de tots nosaltres, mentint-nos descaradament, fabricant factures falses, enganyant Hisenda i sobretot adjudicant obres públiques a empreses còmplices que els reportaven comissions milionàries que després es repartien generosament entre partits i personatges. Tot això, fins avui, presumptament.

De moment, ja hem escoltat que Ferrovial va pagar, que Convergència va cobrar, que l'Óscar representava al seu partit en aquest negoci, que Montull pare era la mà dreta de Fèlix Millet i que aquest era el que feia i desfeia al seu antull mentre la Senyora Carulla es comportava com una dona objecte i no s'assabentava de res o es feia la ximple. Coses del Avecrem xup xup.

Il capo Millet, de moment, no ha donat noms perquè "té mala memòria" i l'edat no perdona. Han estat massa anys d'instrucció, vuit ni més ni menys, cosa que no m'estranya amb jutges com Juli Solaz, que es va tirar un parell evitant que l'anterior president del Palau, Joan Llinares, li expliqués en viu i en directe el que significaven els documents que li havia enviat i que deixaven a la clares del que estava passant.

Fins el Consell del Poder Judicial --Déu li perdone-- li va haver de emparar davant els companys que van protestar perquè no entenien "la velocitat de creuer convertit en ferralla" que li havia imprès a la instrucció seu Senyoria.

Després, veient-lo en una llista publicada de jutges per la independència i sestejar en una sala de l'Audiència matxucant innocents, un s'adona del mal que està la Justícia i com alguns s'han guanyat merescudament la fama de ganduls que tenen. Fort amb els febles i feble amb els poderosos, eh jutge?

Mas no perdem l'oremus, perquè això no ha fet més que començar i va per llarg. Segurament escoltarem a algun penedit més, perquè la presó és molt dura i les penes que es demanen molt importants. No sé el que farà Ferrovial a partir d'ara per netejar la seva imatge. Un pensa en el paper d'advocat del Diable, que hauria de detallar en Sala les obres de les que es va beneficiar i el nom dels polítics que li van exigir el peatge corrupte.

Només així podrà tornar a concursar per una obra pública, ja que, de ser condemnat, haurà de marxar d'Espanya a construir en repúbliques bananeres, on governs titelles com els que hem tingut aquí mentre va manar Convergència, els permetin el que ara es jutja a Barcelona. Ells sabran.

I una altra cosa més. ¿Es pensa empassar Esquerra Republicana tota aquesta merda del Palau com si no passés res, o esperarà que els fills de Jordi Pujol ens expliquin el del dividend dels seus negocis de la família --a un lloc segur en els paradisos fiscals-- per treure de sobre a tan incòmoda companyia?

¿I amb semblants companys de viatge volen vostès. Arribar a Ítaca?