Guardiola, Hernández i Roures, els tres de Qatar

Pep Guardiola abraça Xavi Hernández

"Qui a bon arbre s'acosta, bona ombra l'alberga", diu un precís refrany popular. Però aquesta protecció no és gratuïta sinó que té un cost. En molts casos, representa la renúncia a uns valors i a la pròpia dignitat. Quan una persona es troba sota aquesta ombra és com un titella que balla al so que li marquen.

Per això resulta curiós que tres personatges, dos d'ells amb la categoria d'ídols, Pep Guardiola, Xavi Hernández i Jaume Roures tinguin un doble llenguatge, una doble moral i una ètica selectiva, que els reposta grans beneficis. O potser els diners no tenen país? El trio del gas, com se'ls coneix, són uns autèntics hipòcrites, així de clar.

Pep Guardiola, referent de l'independentisme i portaveu del mateix, ha qualificat a Espanya, en més d'una ocasió, com "l'Estat opressor", entre altres de les seves floretes malgrat haver format part de la selecció espanyola en 47 ocasions.

Pep parla així però ha estat i segueix estant molt vinculat a Qatar, un país on cal posar fre a "tanta democràcia". La vinculació de Guardiola amb Qatar no només va ser com a jugador d'un equip del país sinó que al febrer de 2010 va ser presentat com a ambaixador de la candidatura de Qatar al Mundial de Futbol. En 2014 com a entrenador del Bayern de Munic també va triar Qatar com a destinació per fer un stage de preparació.

Xavi Hernández, l'aspirant a entrenador del Barça, encara segueix vinculat a Qatar, on gaudeix d'una sèrie de privilegis. És un dels molts "ambaixadors" amb què compta aquest règim dictatorial, un país al qual han anomenat com "una presó a l'aire lliure". Com es troba tan protegit i ben pagat -fins i tot li ha tocat 229.000 euros en un sorteig on té els seus comptes-, no dubta a voler dur-se a jugadors del Barça.

Jaume Roures, excomunista reconvertit a independentista i empresari audiovisual astut, està estretament lligat a Qatar a través de Bein Sport, cadena de televisió de pagament, filial del grup qatariana Al-Jazeera, dedicada a les retransmissions esportives. Al juliol d'aquest any, Roures es va sumar al manifest d'Òmnium, "crida per la democràcia amb l'objectiu de defensar i blindar la celebració del referèndum". La campanya, amb 'bolos' inclosos, es va iniciar uns dies després de l'emissió/presentació del documental "les clavegueres d'Interior", que casualment coincideix amb l'aparició d'un llibre de l'investigador -privat?- Francisco Marco sobre 'l'Operació Catalunya', on també es parla de clavegueres d'Interior. Casualitat? Aquests 'bolos' de presentació del documental, amb l'assistència en persona de Roures, encara es continuen duent a terme.

Roures, el camaleó, també -¿casualitat? - té negocis amb Pere Guardiola, el germaníssim de Pep, que va començar treballant com a empleat de Nike, passant posteriorment a ser representant de jugadors -no ha dubtat a treure-li jugadors al Barça per portar-los al Manchester City- i avui és propietari, amb els del Manchester, del Girona Futbol Club. Els seus comptes bancaris han anat en augment.

Els tres noms "il·lustres" no tenen escrúpols en mantenir i representar a un país que els sindicats internacionals defineixen com el que tracta els treballadors més pobres com a esclaus, on els drets han anat a parar a la gran bossa de gas a la que està assentada al país dels rics. Els dos ídols de masses i "exemple" per als joves no tenen una sola crítica per a Qatar. Guardiola parla de l'opressió i de les faltes de llibertats que pateix Catalunya per part d'Espanya i s'oblida de la dictadura de Qatar. Doble moral? O els diners criden als diners.

Roures ens delectarà amb un documental sobre les clavegueres de Qatar o sobre les persones que són empresonades per tenir la gosadia de parlar malament de la seva sagrada majestat? Estic segura que no.

La hipocresia i la doble vara de mesurar només és propi de súbdits protegits com aquests tres "il·lustres" personatges públics. I com diu algú: "Digues-me amb qui vas i et diré qui ets".

El dolent d'aquesta trista història és que ningú treu pancartes en les manifestacions rebutjant aquestes pràctiques. La permissibilitat d'una part de la ciutadania amb aquest tema és de vergonya.