Una altra vaga 'general' contra la democràcia a Catalunya

La vaga afecta els transports de mercaderies

La nova vaga 'general' que va convocar una mena de sindicat anomenat Intersindical -CSC, ha estat un complet fracàs quant a la seva incidència en l'activitat empresarial en el sector privat però ha demostrat un cop més l'eficàcia de petits grups organitzats i violents que poden tallar autovies i infraestructures ferroviàries provocant col·lapses circulatoris que ocasionen seriosos perjudicis als soferts ciutadans. Centenars de milers d'hores de treball i oci perdudes que es tradueixen en importants pèrdues per a l'economia catalana i, per tant, també a l'espanyola. Quant temps més pot aguantar aquesta situació és la pregunta que s'han de fer molts empresaris, inversors, treballadors, turistes i organitzadors de congressos. A Puigdemont, Junqueras i altres polítics secessionistes sembla importar-los un rave.

SINDICATS CONVOCANTS

Entre les organitzacions convocants d'aquesta vaga figuren la Confederació Sindical de Catalunya (Intersindical- CSC), la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i la Coordinadora Obrera Sindical (COS), 'sindicats' tots elles pròxims a partits i associacions secessionistes i algunes sense tot just implantació en el món laboral. Amb l'excusa de l'augment en la precarietat laboral, la CSC va convocar vaga 'general' el 8-N, a la qual no es van sumar els sindicats majoritaris, però sí va rebre el suport de les sindicals IAC i COS, els partits ERC i CUP i les associacions ANC i Òmnium que van cridar a "paralitzar el país". El veritable motiu de la vaga era protestar pels empresonaments ordenats per la jutge Lamela dels líders de l'ANC (Sánchez) i Òmium (Cuixart), Junqueras (ERC) i set exconsellers del govern de la Generalitat. Malgrat el caràcter inequívocament polític de la vaga, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar la petició de la patronal Foment del Treball de suspendre-la, cosa que prova fins a quin punt la nostra democràcia és garantista, fins i tot per als ciutadans i les organitzacions que pretenen soscavar-la .

El cas de CSC mereix consideració més detallada. El seu secretari general, Carles Sastre Benlliure, va ser membre del Exèrcit Popular Català (EPOCA) i Terra Lliure, i va participar al maig de 1977 al assassinat de l'empresari català Josep Maria Bultó. Com és ben sabut, els terroristes van exigir a l'industrial el pagament de 500 milions de pessetes en 24 hores i li van adossar una bomba al seu cos per assegurar que pagaria, però la bomba va explotar poques hores després i l'industrial va quedar trossejat. Va ingressar a la presó Model però va ser amnistiat l'octubre de 1977. Al gener de 1978, Sastre i els seus companys van acabar , mitjançant idèntic procediment, amb la vida de Viola Sauret, exalcalde de Barcelona, i la seva dona. Fugit a França, Sastre va ser detingut el 1985 i va ser condemnat a 30 anys per l'assassinat de Bultó però absolt del doble assassinat de Viola i la seva dona. El 1987, va ser condemnat a 18 anys de presó per pertinença a banda terrorista i tinença d'armes.

Després del seu alliberament 11 anys després, Sastre es va reciclar com a sindicalista i va ser nomenat secretari general de CSC en 2013. La seva completa rehabilitació va coincidir amb la signatura d'un manifest de suport a Artur Mas i una entrevista en la qual Grasset -també membre d'EPOCA reconvertit en presentador de TV3- el va qualificar de "pres polític" i "gran reserva de l'independentisme. Tal disbarat va provocar la reacció de Lucía Bultó, neboda de l'empresari assassinat, que va exigir al 'presentador' informar-se millor. El president Mas va premiar el terrorista convicte incorporant el 2015 a la taula del 'pacte nacional pel dret a decidir i la instantània en què apareix Sastre costat de l'ex jutge Vidal a l'escalinata del Parlament de Catalunya resumeix perfectament el grotesc esdeveniment.

INCIDÈNCIA DE LA VAGA

La vaga del 3N prou feines va afectar l'activitat econòmica de les empreses i al comerç a Catalunya però si va tenir incidència en el sector públic i especialment en l'àmbit educatiu, i va provocar grans embussos i pèrdua de temps per la invasió de vies fèrries, carreteres, autovies i autopistes. Segons la patronal Foment del Treball la "vaga il·legal per motivacions extralaborals" va tenir un seguiment "pràcticament nul" en gairebé els mitjans de transport urbans, hostaleria comerç, indústria, etc. Segons la patronal de PIMEC que fins fa poc coquetejava amb el secessionisme però es va desmarcar també de la vaga, l'impacte va ser del 4,3%.

En l'àmbit educatiu, la vaga va ser recolzada pel sindicat de docents USTEC-STEs i va tenir un impacte considerable en els centres públics. Als alumnes se'ls va advertir que els professors farien vaga i es suspendrien les classes. A la vaga del 3-N, la direcció dels centres va remetre cartes als pares perquè sol·licitar permís perquè els seus fills es sumessin a la vaga convocada pels sindicats estudiantils. En quin cap cap que joves de tercer i quart d'ESO participen en una vaga general convocada? En el monstruós cap de l'exconsellera del govern a l'exili que anima a la resistència des de Brussel·les.

El que la vaga també va evidenciar és que la destitució de Trapero al capdavant dels Mossos d'Esquadra no ha canviat res. La mateixa passivitat i connivència que van mostrar amb els violents 'comitès de defensa del referèndum' l'1-O va tornar a repetir-se davant els 'comitès de defensa de la república' el 8-N, que van tallar amb impunitat carrers carreteres, autovies i autopistes, i van prendre violentant les estacions d'Adif a Figueres i Barcelona. Tot un assaig general de vaga revolucionària. El resultat van ser cues quilomètriques d'automòbils i camions i greus perjudicis per a centenars de milers de soferts treballadors i ciutadans. Renfe i Adif estimen que 150.000 viatgers van resultar afectats per la interrupció del trànsit ferroviari.

IRRESPONSABILITAT SINDICAL

Tot i que les grans sindicals no es van sumar a la vaga, els professors i personal administratiu universitari vam rebre missatges de suport als colpistes. Aquest és el missatge que vaig rebre de la secció sindical xxxx de la UAB el 3 de novembre: "Des de la taula de la democràcia continuem defensant l'autogovern de Catalunya, així com les institucions catalanes i les persones escollides democràticament per exercir la representació dels interessos generals ... i exigint la llibertat de tots els nostres presos polítics i la retirada de tots els càrrecs". No vaig poder evitar respondre manifestant que "estic en contra del que afirmen i em fa vergonya que enviem aquests comunicats en favor dels colpistes. Hauria de posar-los vermells pretendre erigir murs entre ciutadans, sobretot si pretenen afavorir als més rics".

La sindicalista que "a títol personal" va contestar el meu correu -mantendré seu nom en l'anonimat- confessava que "he de dir-li que particularment jo també em sento incòmoda amb alguns dels textos que hem enviat, perquè no comparteixo algunes de les coses que està defensant actualment el sindicat del qual formo part, però els textos els enviem tal qual ens els fan arribar a nosaltres, és a dir són comunicats oficials i com a tals ens veiem obligats d'enviar-los sense entrar en valoracions, atès que no és aquesta la nostra funció ". Flac consol. Des que UGT i CCOO van decidir pujar al carro del 'dret a decidir' el 2014, les sindicals han donat suport a la deriva secessionista del govern de la Generalitat. Avui haurien d'explicar als treballadors les conseqüències de la sortida de més de 2.300 societats de Catalunya, la caiguda del turisme i de les vendes de les empreses que amenacen els seus llocs de treball. Gallego (CCOO) i Álvarez (UGT) haurien d'explicar si aquest era el promès "dividend fiscal de la independència". El 21D els catalans tenen l'oportunitat de rectificar abans que els engoleixi la república de PuigCupqueras.