Judici al final de l'escapada

Carles Puigdemont roman a Brussel·les

Puigdemont, després de votar al Parlament el passat 27 d'octubre la resolució de Junts pel Sí i CUP que declarava constituït l'"estat independent en forma de república", es va reunir amb els seus consellers al Palau de la Generalitat per fixar l'estratègia a seguir una vegada que fossin previsiblement cessats pel Govern espanyol, com així va passar poques hores després. Res va transcendir del que allà va ser tractat. El líder secessionista, abans de sortir per la porta de servei, no va tenir tan sols la gallardia de sortir al balcó per arriar la bandera espanyola, com sí van fer els alcaldes de Sabadell i Girona aquesta tarda, i saludar els seguidors que s'havien congregat en la Plaça de Sant Jaume per festejar tan faust esdeveniment. No en va havien passat 83 anys des que el seu predecessor Companys declarés l'Estat Català de la República Federal Espanyola, un invent que va durar 11 hores.

VOLANT VAIG, VOLANT VINC

Després de visitar Girona, Puigdemont va reaparèixer a Brussel·les on dimarts va convocar una roda de premsa per explicar el motiu del seu viatge al cor de la UE: denunciar la falta de democràcia a Espanya. Qui sense cap pudor s'havia saltat totes les regles democràtiques a Catalunya durant dos anys, va llegir una declaració en la qual qüestionava la divisió de poders, presentava a l'Estat com una ferotge maquinària repressiva, i deixava caure que no tornarà fins a obtenir garanties que tindrà un judici just. Arguments que queien pel seu propi pes perquè mentre difonia Puigdemont falsedats en francès, català i castellà, Junqueras i la resta de líders secessionistes anunciaven que concorreran a les eleccions autonòmiques convocades pel Govern el 21-D. Potser la millor rèplica al cinisme del gens honorable expresident es la van donar Michel, primer ministre belga, que li va recordar la seva condició de mer ciutadà europeu, i Peeters, viceprimer ministre, que li va retreure que "quan es demana la independència, més val quedar-se prop del seu poble ".

Poques hores després, la jutge Lamela citava l'expresident i membres del seu govern a comparèixer a l'Audiència Nacional (AN) el 2 i 3 de novembre per respondre dels delictes de rebel·lió o sedició i malversació de cabals públics. A més, la instructora els va donar un termini de tres dies per dipositar una fiança de 6.207.450 euros i evitar l'embargament dels seus béns. S'ha acabat el temps de les mofes al Parlament i va arribar l'hora de respondre davant els jutges dels delictes que se'ls imputen. Dos dels consellers que el van acompanyar a Brussel·les, Forn i Borràs, van tornar per comparèixer a l'AN, no així Puigdemont i els exconsellers Comín, Ponsatí, Puig i Serret que pretenen declarar a Bèlgica i volen obligar a la jutge a dictar una ordre europea d' detenció. El propòsit evident de Puigdemont és allargar la tensió i aprofitar la seva estada a Brussel·les -per cert, s'hauria d'investigar qui abona les factures- per seguir qüestionant la democràcia espanyola. Tot s'hi val per aquest presumpte delinqüent que considerant-se encara president del 'legítim' govern de Catalunya no té inconvenient a postular per encapçalar les llistes del seu partit el 21-D.

COP A LA NOSTRA DEMOCRÀCIA

Comprenc que Puigdemont i els seus consellers considerin excessives les penes aparellades amb els delictes de secessió (entre 4 i 15 anys) i rebel·lió (entre 15 a 30 anys). A ningú li agrada la perspectiva de passar tant de temps entre reixes. Ara bé, què més podien esperar qui de manera reiterada han promogut resolucions i lleis al Parlament de Catalunya encaminades a constituir un estat independent, contravenint obertament la Constitució i les sentències del Tribunal Constitucional? I, què podia fer l'Estat després que el 27 d'octubre aprovessin una última resolució on afirmaven "vam constituir la República catalana, com a estat independent i sobirà"? És que esperaven que l'Estat continués pagant-los el sou i rient-les seves gracietes? L'autèntica anomalia democràtica hauria estat que el Rei, el Govern central i el Senat no haguessin reaccionat davant "un inacceptable intent de secessió".

Per molt que s'obstini Puigdemont a desacreditar la nostra democràcia, la veritat és que cap Estat democràtic contempla la seva possible ruptura i tots els ordenaments constitucionals preveuen elevades penes per als delictes d'insurrecció, traïció, rebel·lió o sedició. Els Estats de la UE, als quals Puigdemont apel·la cínicament, no haurien estat tan comprensius com el Govern espanyol en cas d'haver-se produir-se un desafiament similar en algun departament, regió autònoma o estat. Tots els Estats democràtics, sense excepció, exigeixen lleialtat a la Constitució, considerada "la llei suprema del país" i els delictes d'insurrecció, traïció, rebel·lió, suborn o altres delictes i faltes greus són motiu suficient per destituir els representants dels ciutadans i inhabilitar-per a l'exercici de càrrecs públics.